El jutge de pau del meu poble m’havia explicat més d’un cas en que havia hagut de fer l’aixecament d’un cadàver. Recordo el d’una dona, la Quitèria, i el d’un home, en Joan. Coincidia en que eren persones grans i en que vivien soles. Fins força dies després de que haguessin mort al domicili, ningú no els havia trobat a faltar. La familiaritat que m’unia al jutge em permetia demanar-li: – Siusplau, no m’expliquis més detalls. Es tractava de situacions esgarrifoses, com es poden imaginar, que alhora em causaven una gran tristesa. Estic parlant del segle passat. Ara hem progressat molt, … Continua la lectura de Fer-se càrrec de la solitud de la gent gran