Hoy puede ser un gran día…

Antonio Iturbe en la seva novel·la La Playa infinita (Seix Barral, 2021), amb la que retorna a la Barceloneta de la infància, m’ha fet riure força en alguns dels passatges en els que narra records i personatges del barri en el que va créixer.  En un moment donat parla d’un bar de la Barceloneta: “ – En el bar Lokillo, que durante muchos años no tuvo ni rótulo, había un cartel escrito a mano tras la barra que decía HOY PUEDE SER UN GRAN DÍA. YA VERÁS COMO VIENE ALGUIEN Y TE LO JODE.” “Hoy puede ser un gran día, … Continua la lectura de Hoy puede ser un gran día…

El conflicte polític català i el Barça

Les vacances em venen molt bé per distanciar-me d’una multitud d’assumptes i preocupacions quotidianes. Permeten aixecar el vol. Em serveixen per reflexionar sobre qüestions sense solució a la vista, sempre presents. Com són, posem per cas, el futur de: Catalunya; i del Barça. Pel que fa a Catalunya, m’ha resultat interessant la lectura de El pla Necker (Comanegra, 2021), el llibre de Jordi Mercader, a cavall entre l’assaig i la novel·la, que posa llum sobre una manera de transformar Espanya en un estat federal, per una via d’urgència, fent drecera i sense manies. La reforma del model d’estat a Espanya, … Continua la lectura de El conflicte polític català i el Barça

Argentona, vila marinera

Es compleixen dos-cents anys des que Argentona va perdre la seva sortida al mar. La vila va permutar amb la ciutat de Mataró els terrenys i les platges que li obrien directament l’accés a la Mediterrània, l’any 1821. Dos segles després, d’aquella pèrdua tan transcendent se n’ha parlar ben poc o gairebé gens. Sylvia Lagarda-Mata, ho testimonia en el seu recull de fets històrics i llegendes, Catalunya, Terra de pirates (Angle Editorial) en el que ens recorda com la família dels Palau, argentonins, eren un poder del mar i tenien la seva fortalesa i mas en territori argentoní que, des … Continua la lectura de Argentona, vila marinera

Emancipació o pobresa dels joves

Òscar Tusquets Blanca és el polifacètic dissenyador que ha creat el càntir  d’Argentona d’aquest any 2021. El nou càntir es diu Elefa perquè representa un petit elefant blanc del qual la trompa fa de broc. Amb l’elefa continua la tradició de crear un càntir nou cada any per la festa major d’estiu a la vila de les fonts, iniciada fa set dècades. Òscar Tusquets és arquitecte, pintor i escriptor, a més de dissenyador. Recentment ha publicat Vivir no es tan divertido y envejecer, un coñazo, a Anagrama, l’editorial de Gonzalo Herralde.  En alguna de les entrevistes que l’hi han fet … Continua la lectura de Emancipació o pobresa dels joves

Salut mental, realitat i literatura

Mascaretes fora, que ja és estiu!, sembla que ens diguin les autoritats, ara que deixarà de ser obligatòria en exteriors. Serà com treure’ns una cotilla que ens apretava després de tants mesos de pandèmia. Amb la covid-19 hem viscut una tragèdia col·lectiva que ha afectat la nostra salut mental, si bé, certament, la majoria de la població ens hem adaptat a situacions estressants, sense que haguem desplegat patologies greus. Així ho acrediten estudis i investigacions.  Alguns d’aquests estudis (Universitats de Connecticut a EUA i de Sheffield en RU) conclouen que durant el pitjor moment de la pandèmia, la població, lògicament, … Continua la lectura de Salut mental, realitat i literatura

Permagel

Dissabte de Glòria. Com que feia pocs dies que havia estat el meu sant, dissabte passat em van regalar la novel·la d’Eva Baltasar, Permagel, acabada de sortir de la impremta a començaments de mes. Me la vaig posar a la bossa amb intenció de començar-la a llegir en el breu viatge que vaig fer per terres franceses. Però no hi va haver ni un moment per dedicar-lo a la lectura. Salvat l’escull del tall de l’autopista amb el que ens van obsequiar els CDR, vam arribar al Rosselló prenent la carretera nacional. Vam continuar cap al Llenguadoc, en una visita … Continua la lectura de Permagel

Generositat i autenticitat

L’escriptora danesa Isak (Karen) Dinesen en El festí de Babette narra la història d’una petita comunitat de luterans que viu aïllada del món en un poblet de pescadors de la costa noruega seguint els principis morals estrictes del seu pastor, als quals es mantenen fidels fins i tot després de la mort del mestre, encoratjats per l’exemple de les seves dues filles. En aquest conte hi explica com un dia, les dues germanes reben una carta en què un amic de la família els demana que acullin a casa una jove francesa, Babette, que fuig d’un passat turbulent, i que, … Continua la lectura de Generositat i autenticitat

Com s’esbrava la mala llet

Com s’esbrava la mala llet és un llibre d’Antònia Carré-Pons (Club Editor, 2018) que va de vells. Conté vuit narracions curtes en les que hi apareixen personatges d’una certa edat. Són els que flirtegen al ball del casal de la gent gran, els vidus i vídues que fan la pròpia revolució sexual aplaçada, un pare que se sent amb la necessitat de demanar-li el cotxe al fill, els fills i els nets que cuiden -o aguanten- els pares… És un compendi de situacions, que podríem identificar si observéssim en detall el món de la gent gran que ens envolta. Antònia … Continua la lectura de Com s’esbrava la mala llet

Surrealista

Roberto Bolaño, l’escriptor nascut a Xile que va viure a Blanes, autor, com saben, de Los detectives salvajes i de 2666, va signar en aquella vila a tocar de la Costa Brava, la seva novel·la Amuleto, l’any 1998. Amuleto, que té com a narradora la poetessa Auxilio Lacoutre, explica una trobada amb Remedios Varo, a qui anomena la pintora catalana. Efectivament, Remedios Varo Uranga va ser una pintora catalana surrealista. El seu estil ben reconeixible ens recorda al Bosco. El gruix de les seva obra es troba a Mèxic, on es va exiliar i va morir, sense que hi hagi … Continua la lectura de Surrealista

L’Art com a vehicle per a la transformació

Bona part del cap de setmana el vaig dedicar a la lectura, a visitar una exposició i a anar al teatre, disposat com estava a comprovar que hi ha vida més enllà dels mítings, debats, entrevistes, concentracions i manifestacions. Puc avançar que l’activitat cultural m’ha resultat beneficiosa i m’ha servit per a iniciar una reflexió sobre l’Art com a vehicle per a la transformació. Aniré a pams. L’exposició.  Sumer i el paradigma modern és a la Fundació Miró fins al 21 de gener. Em descobreix la civilització sumèria, que, en els territoris que avui formen part de Síria i Iraq, entre el … Continua la lectura de L’Art com a vehicle per a la transformació