Les vacances em venen molt bé per distanciar-me d’una multitud d’assumptes i preocupacions quotidianes. Permeten aixecar el vol. Em serveixen per reflexionar sobre qüestions sense solució a la vista, sempre presents. Com són, posem per cas, el futur de: Catalunya; i del Barça.

Pel que fa a Catalunya, m’ha resultat interessant la lectura de El pla Necker (Comanegra, 2021), el llibre de Jordi Mercader, a cavall entre l’assaig i la novel·la, que posa llum sobre una manera de transformar Espanya en un estat federal, per una via d’urgència, fent drecera i sense manies.

La reforma del model d’estat a Espanya, no atesa des de fa molt de temps, és l’obra en la que Mercader tracta sobre l’accentuació del conflicte polític català i de la consciència generalitzada de l’esgotament de la fórmula autonòmica. 

El camí federal que proposa el periodista català planteja combatre les dificultats del federalisme espanyol per complir els estrictes requisits del procediment de reforma constitucional, per a una solució del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Una novel·la enginyosa i alhora un compendi d’aportacions intel·lectuals a l’anàlisi i a la resolució d’un conflicte que perdura.

L’altre assumpte, deia, és el Barça. Després del terratrèmol desfermat per Laporta, en no renovar Messi, i provocar que els catarians arreglessin amb un “entrecot cafè de París”  allò que ell havia d’arreglar amb “un asado”, cal prendre nota de què diu Antonio Franco a El Periódico, en l’article: Messi i el nostre declivi català.

“Amb molta educació i sense agressivitat, Messi en el seu comiat ha insinuat el doble joc al qual ha estat sotmès, ha recordat que Laporta ni tan sols ha intentat demanar-li més retallada salarial… i ha dit sense ambigüitat que vol augmentar el seu compte corrent, guanyar alguna Champions més i, tal vegada, la Pilota d’Or… Ja en la fredor pèrfida dels fets, Laporta, que sap que les ombres cauen damunt d’ell i de la seva relació amb Messi, ni tan sols ha fet el pas obligat de retirar en honor seu la samarreta amb el número 10 de l’equipament de la plantilla. Aquesta manca de sensibilitat també és decadència respecte a com havia estat aquest país quan era millor i una mica més seriós”.

El Barça, una gran institució que ha de reconèixer la delicada situació econòmica en la que es troba, en un món en el que l’escenari geopolític del futbol està canviant a passes gegantines. 

Que els ex-capitans del Barça i del Real Madrid s’hagin hagut de trobar avui a la gespa del París SG, només és una instantània que il·lustra aquesta transformació. 

Per pensar-hi, també. És temps de vacances!