El conflicte polític català i el Barça

Les vacances em venen molt bé per distanciar-me d’una multitud d’assumptes i preocupacions quotidianes. Permeten aixecar el vol. Em serveixen per reflexionar sobre qüestions sense solució a la vista, sempre presents. Com són, posem per cas, el futur de: Catalunya; i del Barça. Pel que fa a Catalunya, m’ha resultat interessant la lectura de El pla Necker (Comanegra, 2021), el llibre de Jordi Mercader, a cavall entre l’assaig i la novel·la, que posa llum sobre una manera de transformar Espanya en un estat federal, per una via d’urgència, fent drecera i sense manies. La reforma del model d’estat a Espanya, … Continua la lectura de El conflicte polític català i el Barça

Els senyors de la política i la corrupció moral

Jordi Basté entrevistava a Rac1 l’alcaldessa de Badalona Dolors Sabater, per a preguntar-l’hi principalment per la supervivència del Joventut de Badalona, històricament uns del millors equips de bàsquet d’Europa. I ha vingut a la conversa que l’hi preguntés també per la posició de Xavier García Albiol al respecte, ja que el cap dels populars al Parlament, és regidor a l’ajuntament badaloní, on hi aspirà a renovar-ne l’alcaldia. Així ha estat com l’alcaldessa Sabater ha desvetllat que Albiol no assisteix als plens. Més ben dit, ha precisat que, com que els regidors cobren en funció de les seves assistències als plens, … Continua la lectura de Els senyors de la política i la corrupció moral

L’hora de dir prou

La presència continuada de Trump a les notícies fa que em resulti del tot impossible ignorar-lo. Què més voldria! Els qui el segueixen informativament, diuen que, en el seu any de mandat ha dit dues mil mentides. Toquen a una maneta diària. Mentider, populista, prepotent, ignorant, maleducat, fanfarró. Els fets parlen. Què us he d’explicar! Un bona peça! Vull dir, una peça de caça major de la selecta manada de mentiders que ostenten el poder al capdavant de països importants, com ho són els EUA. Vist que Trump no és l’exemple a seguir, sinó tot el contrari, ens hauria de … Continua la lectura de L’hora de dir prou

La dada

En la campanya electoral hi haurem observat milions de detalls. Jo m’he quedat amb un. En la dada de l’atur. M’ha corprès que, fins a tres dels candidats a la molt honorable presidència, hagin evidenciat, sense posar-se vermells o vermelles, que no se sabien de memòria quin era el percentatge de persones desocupades que encara hi ha a Catalunya. Entenc la política com un servei públic per a la millora de la societat. Si vols emprendre la responsabilitat institucional màxima que el poble t’encomana, i no coneixes la realitat, i no et proposes uns objectius, i no ets capaç d’explicar -amb … Continua la lectura de La dada

Catalunya: Els dotze treballs d’Hèracles

De petit, un cop, vaig trobar un tresor. Remenant pel porxo de casa vaig trobar un saquet tot ple de baletes. Eres les bales amb les que el pare jugava quan era petit. Dormien allà,  oblidades. Molts anys després, de gran, fent neteja de trastos vells al meu pis, el meu fill em va dir: Sobretot pare, no em llencis la capsa de les meves baletes! Tots hem jugat a baletes. El meu pare, el meu fill i jo mateix, a la plaça nova, sota els til·lers, quan era de sorra i no dura, com és ara. A baletes, amb … Continua la lectura de Catalunya: Els dotze treballs d’Hèracles

Montaigne i la polarització

“La cosa més important del món és saber ser amo d’un mateix”, afirmava Michel de Montaigne (1533-1592). L’autor dels Assaigs subratllava la importància de preservar la nostra personalitat. De no deixar-nos arrossegar per la polarització, la que, suposadament,  fabrica veritats úniques. Ens recomanava que escapéssim sempre de la manipulació. Per això resulta d’actualitat. Vivim moments de gran polarització. Fruit de declaracions unilaterals i de repressió. El diàleg i l’acord no han triomfat. La discussió política ha estat substituïda sovint per la desqualificació. Malgrat això, no podem caure en la desesperança. Hem de continuar en el camí de la paraula. No hi … Continua la lectura de Montaigne i la polarització

La proclamació de la república

Leonid Andréiev (1871-1919), narrador, dramaturg i periodista, les obres del qual van ser internacionalment aclamades durant la seva vida, té un relat d’un home que viu a Jerusalem i un dia veu que, davant de casa seva, hi porten Jesucrist; ho veu i sent tot, però en aquell moment li fa mal un queixal. Davant seu, Crist va caure a terra mentre carregava la creu; va caure i va començar a cridar. L’home va veure-ho tot amb els propis ulls, però li feia mal un queixal i no va sortir al carrer. Al cap de dos dies, quan ja li … Continua la lectura de La proclamació de la república

No ens ho mereixem

Demà fa quaranta anys que, com tants catalans, me’n vaig anar a Barcelona a rebre el molt honorable president Josep Tarradellas, al seu retorn de l’exili a casa nostra. Una munió de persones el vam acompanyar des de l’avinguda de Maria Cristina fins la plaça de Sant Jaume, als clams de “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia!” i de “Volem l’Estatut!”,  i  vam sentir-lo quan va sortir al balcó del Palau de la Generalitat, a dir-nos: “Ciutadans de Catalunya! Ja sóc aquí” . La plaça era a petar. Aquella Generalitat, recuperada per a tots els ciutadans de Catalunya, avui corre un greu … Continua la lectura de No ens ho mereixem