A la recerca del present

Valèria Gaillard ha presentat a Argentona la seva traducció a un català actual i fluid dels tres primers volums de A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, Pel cantó de Swann, A l’ombra de les noies en flor i El costat de Guermantes (Proa), durant les primeres Jornades de Traducció, organitzades pel Centre d’estudis locals. La presentació ha estat complementada amb la projecció del llargmetratge de María Álvarez El tiempo perdido (2019). Un documental sobre la tertúlia literària que durant anys va tenir lloc a un cafè de Buenos Aires sobre l’obra de Proust, per un grup de … Continua la lectura de A la recerca del present

Anormalitat i sobirania

De situacions anòmales i excepcionals per les quals han passat les sobiranies dels països, en podem trobar a cabassos si gratem una mica en la història mundial. Em referiré a dos casos concrets, ben propers geogràficament a Catalunya. Un, és el de Menorca. L’altre, es Portugal. Com bé sabem, Menorca, pertanyent als regnes de les Espanyes, va passar, el 1713, a ser dominada per l’imperi britànic. D’acord amb el tractat d’Utrech, va romandre vinculada a aquella corona fins el 1782, any en que va ser recuperada per la corona espanyola. La debilitat de l’armada britànica,  que havia hagut de dedicar … Continua la lectura de Anormalitat i sobirania

Com prova l’any?

Una veïna em pregunta que com em prova l’any nou, quan gairebé no he tingut temps de tastar-lo. Si bé, li responc que, com qualsevol altre, m’adono de l’augment indeturable dels preus dels serveis bàsics, com el llum, el gas o el transport, mentre continua l’estancament de salaris i pensions, molt per sota de la inflació. El govern ens diu que l’economia va més bé, però el que comprovem és que els augments de preus ens fan més pobres, en aquest feliç any nou 2018. He anat a veure fa uns dies la darrera pel·lícula de Woody Allen en la … Continua la lectura de Com prova l’any?

Teatrocràcia, desinformació, balcanització

Durant aquestes festes solem retrobar-nos amb moltes persones. La família, els amics, els companys -en diverses activitats-, els coneguts o els -simplement- saludats. Sens dubte és bo que així sigui. Tant se val de què es parli. El contacte humà és més necessari que mai, enmig de la fal·lera imperant per la comunicació a través de les xarxes i els missatges electrònics. És positiu veure’s. A més a més, la societat catalana viu, des de fa uns mesos, impregnada d’una gran polarització política. Amb més motiu el contacte humà resulta balsàmic. He escoltat ahir unes paraules del president Obama, en … Continua la lectura de Teatrocràcia, desinformació, balcanització

L’Art com a vehicle per a la transformació

Bona part del cap de setmana el vaig dedicar a la lectura, a visitar una exposició i a anar al teatre, disposat com estava a comprovar que hi ha vida més enllà dels mítings, debats, entrevistes, concentracions i manifestacions. Puc avançar que l’activitat cultural m’ha resultat beneficiosa i m’ha servit per a iniciar una reflexió sobre l’Art com a vehicle per a la transformació. Aniré a pams. L’exposició.  Sumer i el paradigma modern és a la Fundació Miró fins al 21 de gener. Em descobreix la civilització sumèria, que, en els territoris que avui formen part de Síria i Iraq, entre el … Continua la lectura de L’Art com a vehicle per a la transformació

Catalunya: Els dotze treballs d’Hèracles

De petit, un cop, vaig trobar un tresor. Remenant pel porxo de casa vaig trobar un saquet tot ple de baletes. Eres les bales amb les que el pare jugava quan era petit. Dormien allà,  oblidades. Molts anys després, de gran, fent neteja de trastos vells al meu pis, el meu fill em va dir: Sobretot pare, no em llencis la capsa de les meves baletes! Tots hem jugat a baletes. El meu pare, el meu fill i jo mateix, a la plaça nova, sota els til·lers, quan era de sorra i no dura, com és ara. A baletes, amb … Continua la lectura de Catalunya: Els dotze treballs d’Hèracles

Isabel Coixet

La llibreria (The bookshop), la darrera pel·lícula d’Isabel Coixet, ha rebut el premi a la millor adaptació literària a la Fira del Llibre de Frankfurt. El film, basat en la novel·la homònima de Penelope Fitzgerarld, és un homenatge a la literatura i al món del llibre. Arribarà als cinemes el 10 de novembre. Celebro la notícia per dos motius. El primer, és clar, el fet de que Coixet sigui notícia per la seva creació cinematogràfica i no pels seus posicionaments polítics -reals o atribuïts- com ha succeït al llarg de les turbulències polítiques de les darreres setmanes en torn al … Continua la lectura de Isabel Coixet

País en metamorfosi

En un dia com avui, 12 d’octubre, sempre canto aquella cançò de George Brassens, La mauvaise réputation, que tant va popularitzar Paco Ibáñez, i que, en un dels seus passatges, diu: Cuando la fiesta nacional / yo me quedo en la cama igual, / que la música militar / nunca me supo levantar. / En el mundo pues no hay mayor pecado / que el de no seguir al abanderado…”. En realitat m’he llevat “ben d’hora, ben d’hora” i, després d’entonar-la, m’he posat a treballar, com qualsevol altra dia feiner. Volia explicar-vos que el darrer cap de setmana vaig acudir … Continua la lectura de País en metamorfosi

Torna la censura

El govern municipal d’Argentona (El Maresme) ha pres la decisió de cancel·lar les subscripcions als diaris El País i El Periódico. Els vilatans que acudeixen a la Biblioteca municipal, comproven que hi ha uns quants forats buits als prestatges de la premsa, on només hi queden les etiquetes amb els noms d’aquests dos diaris o dels seus suplements. Mentrestant, van creixent les queixes que diversos usuaris adrecen a les bibliotecàries per aquesta suspensió. Són lectors que reclamen poder accedir als diaris i que no entenen el perquè de la decisió dels polítics locals. L’Ajuntament d’Argentona pretén justificar la mesura “com … Continua la lectura de Torna la censura