Si actualment el nombre de persones de més de 65 anys representa ja un 20 per cent de la població, la tendència és a que continuï creixent, fins a arribar al 30 per cent, d’aquí a 30 anys, segons les prospeccions estadístiques formulades per l’INE. Aquest creixement d’una població cada dia més envellida planteja la necessitat de prendre’s de valent els reptes de l’atenció a la gent gran i a la dependència. Més enllà de les famílies com a suport bàsic, cal pensar en els canvis estructurals que la societat i la coordinació de totes les administracions han d’emprendre els … Continua la lectura de Microcirurgia per a una societat solidària

De la lectura dels diaris aquest matí en retinc dues declaracions. La primera és Glen Hansard (Dublin, 1972), el músic i líder de The Framers, a Francesc Bombí-Vilaseca, a La Vanguardia. Hansard posa en relleu que “Tots som profundament espirituals, però el món ha substituït el sentit de comunitat i la connexió amb l’esperit per les xarxes socials”. Paral·lelament em crida l’atenció el que diu l’ex-seleccionador de futbol argentí, Jorge Sampaoli: “Als jugadors els han instal·lat en un lloc on la felicitat per jugar a la pilota no existeix. Hi ha l’obligació de guanyar per que el negoci avanci. Tenen … Continua la lectura de Sentit de comunitat i xarxes socials

El 15 de juny, coincidint amb Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans, es va fer públic un Manifest que denuncia que: “El maltractament de les persones grans és una violació dels Drets Humans que sovint passa desapercebuda i silenciada”. Assenyala que “Es manifesta de formes diferents, des de la violència física i emocional fins a la negligència i l’explotació financera”. Remarca com “Les dones grans són les que més reben aquest tipus de maltractament pel fet de ser dones i pel de ser grans”. El Manifest és una crida a … Continua la lectura de El maltractament de les persones grans sovint passa desapercebut i silenciat

La millora del benestar social dels ciutadans és una de les proclames que se solen fer durant les campanyes electorals. No solament les europees. També les municipals. Les autonòmiques. Les generals. I amb raó. Quin sentit té la política si no s’orienta a millorar la qualitat de vida de la gent? Però la realitat és crua. Veiem sovint persones al carrer, pidolant i mancades del més necessari: alimentació i  aixopluc. Endevinem que deuen tenir molts problemes. Tot i que sovint potser passem de llarg. Dissortadament, de vegades, ni tan sols les administracions es fan càrrec dels seus problemes. Però, afortunadament, … Continua la lectura de Benestar, administracions i persones sense llar

En Julià Domingo és un vell militant per la democràcia i la justícia social. Als seus 82 anys, ha decidit presentar-se com candidat a l’alcaldia del seu poble. Ha rebut suports diversos, però també ha estat objecte de reaccions mofetes: On va a la seva edat?, han reaccionat altres. No hi ha dubte de que una persona octogenària pot ser dipositària de gran energia, talent i experiència política. Només cal veure el president Biden, dels EUA. Però la nostra societat no està encara prou acostumada a posar en valor la gent gran disposada a participar i sovint cau en el … Continua la lectura de Ni edatisme, ni passivitat

La notícia de que a una dona li ha estat reconeguda una indemnització de més de dos-cents mil euros, per haver dut a cap en exclusiva les tasques de la llar durant vint anys, va saltar als telediaris de tot el país. A quant pujaria la suma, si totes les dones reclamessin el valor econòmic de les atencions de les quals s’han fet càrrec, sense una contribució igualitària dels homes, no ho sabrem mai. Però, sens dubte, la xifra seria astronòmica. Vet aquí la qüestió. L’estadística ens diu (sempre l’estadística!) que, malgrat que en els darrers trenta anys més de … Continua la lectura de Atencions familiars: una transformació pendent

“Escolti, i tot això de la transició energètica ¿qui ho paga?”, ens podríem preguntar, emulant Josep Pla, davant la lluminària de Nova York, quan hi va anar l’any 1954. Les energies renovables són el futur i fer desaparèixer les energies fòssils i evitar l’efecte hivernacle i les emissions de diòxid de carboni, és la tendència a curt termini. El cas és que, com més va, qui contamini, sigui qui pagui. El cas és també que els costos de la transició energètica no recaiguin sobre les classes més desafavorides. En aquest sentit, davant les pujades del gas i l’electricitat, organismes internacionals, … Continua la lectura de Garantir la suficiència energètica

Encara fa força calor i podem anar de màniga curta, mentre s’allarga fins a mitjans d’octubre l’estiuet de sant Martí, després que hem passat l’estiu més calorós d’ençà de 1880, o d’ençà que se’n tenen dades, si més no. Però això no s’acaba aquí. Els estudiosos de la meteorologia ens avisen de que les onades de calor i les sequeres estan posant a prova, fins i tot, la generació d’electricitat existent, que ja hauria disminuït en un 11 per cent. Vet aquí que si l’aigua no corre, l’electricitat que es genera a través dels salts d’aigua escasseja. No diguem ja … Continua la lectura de Amb el temps, no fem l’estruç

DISSABTE, 23 DE JULIOL DE 2022 Ben aviat anirem de vacances, potser buscant un lloc tranquil o potser buscant l’anonimat, la calma i fugir de les presses que portem encomanades. Tal vegada, però, ens trobarem en bells llocs, plens de turistes com nosaltres mateixos, i ens adonarem que  trobar l’indret que cerquem no és gens fàcil. Poder viatjar directament al passat, quan tants llocs de les nostres costes eren tranquils pobles de pescadors, seria avui quasi bé una quimera. Però, tot i que seria impossible viatjar al passat, he tingut el plaer de fer-ho, amb la lectura de Cantos de … Continua la lectura de Viatjar al passat, o al futur

DISSABTE, 16 DE JULIOL DE 2022 En plena onada de calor. Sí. Però també, aprofitant les nits a la fresca i la lluna plena. Gaudint dels concerts i les vesprades poètiques i musicals. Reconforta sentir, de la pròpia veu del poeta Jaume C. Pons Alorda, aquella poesia que comença dient: “Em varen electrocutar amb una torradora / i una piscina d’aigua gelada, / em varen enverinar entre les mates / mentre les guineus contemplaven la meva agonia,…”. Per continuar, recordant-nos: “…em varen fer tot el que van voler / i més”. I que finalitza, reivindicant-se: “… però jo sempre tornava … Continua la lectura de Jo no podia sucumbir