Encara fa força calor i podem anar de màniga curta, mentre s’allarga fins a mitjans d’octubre l’estiuet de sant Martí, després que hem passat l’estiu més calorós d’ençà de 1880, o d’ençà que se’n tenen dades, si més no. Però això no s’acaba aquí. Els estudiosos de la meteorologia ens avisen de que les onades de calor i les sequeres estan posant a prova, fins i tot, la generació d’electricitat existent, que ja hauria disminuït en un 11 per cent. Vet aquí que si l’aigua no corre, l’electricitat que es genera a través dels salts d’aigua escasseja. No diguem ja la dificultat que suposa la manca d’aigua per a refrigerar les centrals tèrmiques nuclears. Sabem, en canvi, que les sequeres extremes són cada vegada més freqüents. Una conseqüència n’ha estat que el 30 per cent de la collita de cereals s’ha perdut enguany a Espanya. L’altre fet conegut és que els embassaments s’han quedat al 32 per cent de mitjana, xifra que no es produïa des de 1995. Una vegada més les Nacions Unides es tornaran a reunir i tornaran a abordar la crisi climàtica. Mentrestant, arreu, centenars de milers de persones, s’hi juguen la supervivència. Les evidències del canvi climàtic són conegudes. És urgent gestionar-ne els riscos del present i de futur: respecte del calor extrem; els causats per les inundacions; les pèrdues de collites i la manca d’aliments que comporten; les reduccions en la producció d’energia i les seves conseqüències. Són evidències que s’acumulen arreu. Les seves conseqüències són fatídiques i cada vegada més freqüents. I no solament als països més allunyats, sinó també en el nostre hemisferi. No s’hi val a girar-nos-hi d’esquena. Ja ningú es pot fer l’estruç.