De nou, amb Carmen de Burgos

És fantàstic disposar d’uns dies en els que no hi ha altra prioritat que el dolce far niente.  Avui he dedicat la primera hora del matí a recórrer els camins polsegosos que uneixen un poblet d’Almeria amb el mar. Allà on els camps de Níjar s’ajunten amb el Mediterrani, hi ha Rodalquilar, un petit poble amb un passat de mines d’or. És en aquest camí on m’he topat amb les ruïnes del cortijo La Unión, el lloc on hi passava llargues temporades Carmen de Burgos, especialment durant la seva joventut i sobretot als estius. Carmen de Burgos, va ser escriptora, … Continua la lectura de De nou, amb Carmen de Burgos

Errors, raons i il·lusions

De vegades, tot i sabent-ho, ens equivoquem. Després no ens queda més remei que rectificar, si hi som a temps. En tot cas, cal que demanem  disculpes. Esperarem que ens les acceptin. Hi ha cops que ni nosaltres mateixos trobem una explicació racional als nostres errors. Potser no la tingui. Blaise Pascal, filòsof occità, deia que “El cor té raons que la raó desconeix.” El gran pensador (1623-1662) destacà no solament en el camp de la filosofia sinó també com a matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista i teòleg. Pascal era un savi polifacètic que coneixia la vertadera naturalesa humana, de … Continua la lectura de Errors, raons i il·lusions

Viatjar

Em llevo. És diumenge. Encara no ha sortit el sol. Faig un cafè. Sense mirar el rellotge pujo a dalt,  al terrat. M’enduc un llibre. Vaig a fer uns estiraments. Arrenco i endreço fulles de les plantes. Trobo el poble molt encalmat. Silenciós. Pocs moviments. Un gat blanc salta d’una terrassa a la teulada veïna. Controla el territori. Un gat negre és al mig del carrer. Sembla voler veure els primers raigs de sol. No passen cotxes. Tampoc vianants. Tot el carrer és seu. Més enllà veig el pagès que es mira i remira les seves figueres i va arreplegant-ne … Continua la lectura de Viatjar

Portugal se’n surt, defugint l’austeritat imposada

Fa uns anys anava molt sovint a Portugal i recordo el dia que em vaig quedar esbalaït veient com el telediari anava desgranant les severes mesures d’austeritat preses pel govern, amb dràstics retalls de les pensions, dels sous dels funcionaris i amb increments al copagament dels medicaments. També recordo les converses amb treballadors, com la d’aquell taxista de Porto que em va dir “tot i que estigui treballant tota la nit, no sortiré de pobre; treballant, no podré afrontar les despeses que tinc”. Portugal ha estat un país molt castigat per la crisi i, en conseqüència, penalitzat per la política … Continua la lectura de Portugal se’n surt, defugint l’austeritat imposada

Aporofòbia

Començarem les vacances sabent que cal ajustar-nos força el cinturó. Tot i que la macroeconomia i el nivell d’ocupació milloren, aquestes millores no es veuen pas traslladades a la major part dels salaris del treballadors ni  als pensionistes. Creix l’economia i l’ocupació, doncs, però no està repercutint en la millora del poder adquisitiu dels treballadors. Al contrari. Mentre el nivell retributiu s’estanca, augmenta el cost de la vida. Recordem que la inflació ha estat l’any darrer de l’1,7%, a nivell català i l’1,6% a nivell espanyol. Ens trobem que els serveis bàsics i  ineludibles segueixen pujant. La factura de la … Continua la lectura de Aporofòbia

Aprendre del teu gos, a viure el present

No tinc ni gat ni gos. Però comprovo que aquesta és la temporada de l’any en la que molta gent se’n va de vacances i ha de tancar la casa uns dies i deixar a cura d’algú altre el gat o el gos, o alguna altra mascota, i les plantes. D’altra banda, aquests també són dies en els que -potser a manca d’altres notícies- a les planes dels diaris hi sovintegen dades que resumeixen l’abandonament que pateixen tants animals: “Un animal de companyia és abandonat cada divuit minuts”, diu un titular. Efectivament, els amos d’animals domèstics es van desfer de … Continua la lectura de Aprendre del teu gos, a viure el present

El gran vaixell fantasma: el canvi climàtic

L’escriptor portugués Gabriel Magalhães alertava de que el canvi climàtic va de debò, molt de debò, en referir-se a l’incendi de Pedrógão, com el més gran de la història portuguesa. “Pedro­gão demostra que comen­cem a córrer el risc de rebre atemptats provocats per un estrany terrorisme natural, els explosius del qual fabri­quem i col∙loquem nosaltres mateixos.”, sentenciava l’intel·lectual lusità (La Vanguàrdia, 31/07). Aquesta setmana, en la que al meu poble se celebra la festa major (comença el 4 d’agost), i en la que les temperatures van escalant els termòmetres, he tornat a les encertades paraules de Magalhães: ”Entre les flames … Continua la lectura de El gran vaixell fantasma: el canvi climàtic

Poder adquisitiu i pacte d’Estat

Com déiem ahir, una de les obligacions dels poders públics és la de mantenir o augmentar el poder adquisitiu de les pensions. En canvi, la realitat ens diu que està passant tot el contrari. L’últim any, per exemple, l’índex de preus al consum ha augmentat un 1,6%, però les pensions només s’han revaloritzat un 0,25%, el mínim establert. De manera que, s’han devaluat l’1,35%. Pèrdua de poder adquisitiu Això no és tot. La mala notícia és que les pensions només s’apujaran el 0,25% cada exercici fins l’any 2022, segons ha anunciat l’autoritat a la que correspon aplicar l’actualització que la … Continua la lectura de Poder adquisitiu i pacte d’Estat