L’escriptor portugués Gabriel Magalhães alertava de que el canvi climàtic va de debò, molt de debò, en referir-se a l’incendi de Pedrógão, com el més gran de la història portuguesa. “Pedro­gão demostra que comen­cem a córrer el risc de rebre atemptats provocats per un estrany terrorisme natural, els explosius del qual fabri­quem i col∙loquem nosaltres mateixos.”, sentenciava l’intel·lectual lusità (La Vanguàrdia, 31/07).

Aquesta setmana, en la que al meu poble se celebra la festa major (comença el 4 d’agost), i en la que les temperatures van escalant els termòmetres, he tornat a les encertades paraules de Magalhães: ”Entre les flames de Pedró­gão i el gegantí bloc de gel que s’ha deixat anar de l’An­tàrtida, transformant­-se en un iceberg que és el gran vaixell fantasma del canvi climàtic, hi ha un inquietant paral·lelisme. La mateixa història, escrita, per una part, amb foc i, per una altra, amb aigua”. El canvi climàtic, com diu el portugués, és “el gran vaixell fantasma”, amb la particularitat de que hi som tots a dalt.

Avui, dia 2 d’agost, l’organització ecologista independent WWF ha fet públic un informe en el que remarca que la humanitat ja ha exhaurit -en data d’avui- el pressupost ecològic anual del planeta. És a dir, hem consumit els recursos naturals que la Terra pot regenerar en tot l’any, gairebé cinc mesos abans d’acabar-lo. O, dit d’una altra manera: els recursos que consumeix la humanitat necessitarien 1,7 planetes com la Terra per regenerar-se. Per tant estem vivint a costa dels recursos naturals de les properes generacions. O, si voleu, som insostenibles, del tot.

L’organització WWF ha recordat el preu que estem pagant per aquest deute ecològic, en forma de desforestacions, sequeres perllongades, onades de calor, incendis, erosió del sol, desertització i pèrdua de la biodiversitat. Les solucions passen per  la transició cap a les energies renovables i la reducció de les emissions, en la línia dels acords de París sobre el canvi climàtic.

Per aconseguir aquests grans objectius calen programes d’actuació mediambientals també a nivell local: nacional, municipal. Al meu poble tenim l’avantatge de que, cada 4 d’agost, les autoritats renoven el ‘vot de poble’, una tradició per demanar-li al patró, sant Domingo, que protegeixi els vilatans de les calamitats. Asseguren que el sant va lliurar de la pesta els nostres avantpassats, al segle XVII. Haurem de confiar que, si més no, ens lliuri de la passivitat i siguem capaços -a tot el planeta- de fer front a la destrucció a que l’estem portant amb el canvi climàtic.