Com déiem ahir, una de les obligacions dels poders públics és la de mantenir o augmentar el poder adquisitiu de les pensions. En canvi, la realitat ens diu que està passant tot el contrari. L’últim any, per exemple, l’índex de preus al consum ha augmentat un 1,6%, però les pensions només s’han revaloritzat un 0,25%, el mínim establert. De manera que, s’han devaluat l’1,35%.

Pèrdua de poder adquisitiu

Això no és tot. La mala notícia és que les pensions només s’apujaran el 0,25% cada exercici fins l’any 2022, segons ha anunciat l’autoritat a la que correspon aplicar l’actualització que la llei estableix. En conseqüència, comptat i debatut, la mesura -si no es varia- comportarà una pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes del 7% pel cap baix.

En qualsevol cas -i en qualsevol lloc- els pensionistes són una part importantíssima del conjunt de la població que exigeix una presa de posició favorable dels poders públics. He calculat que al meu poble són el 16,87 % de la població.

Un gran pacte d’Estat

Ha hagut de ser el Síndic de Greuges de Catalunya el que va haver de recordar ahir la necessitat d’arribar a un gran pacte d’Estat “per tal de ha d’anar més enllà de mesures com ara allargar l’edat de la jubilació, limitar l’increment anual de les pensions o recórrer al copagament farmacèutic; mesures que, a més d’injustes, són insuficients”, segons la institució que dirigeix Rafael Ribó.

Capacitat financera per assumir la despesa

L’organisme, encarregat de defensar els administrats en el seu tracte amb les administracions, proposa emprar nous mecanismes, com per exemple “la pujada d’impostos, per garantir la capacitat financera de l’Estat per assumir la despesa”. Les taxes -considera el defensor del poble català- comportarien ingressos addicionals al fons de reserva de la Seguretat Social, “recurs que per si sol és insuficient”.

Estat, Generalitat, partits i sindicats

Les institucions espanyoles (Govern, Congrés, Senat), la Generalitat i les comunitats autònomes, els partits polítics i els sindicats, tenen pendent arribar a un gran pacte  que garanteixi la continuïtat i sostenibilitat de les polítiques socials. Un pacte d’Estat que tingui com a màxim objectiu garantir unes pensions adequades al cost de la vida, alhora que serveixi per mantenir una sanitat de qualitat i per garantir uns serveis socials bàsics a les persones vulnerables.

Qualsevol veu en aquest sentit, és benvinguda!