Surrealista

Roberto Bolaño, l’escriptor nascut a Xile que va viure a Blanes, autor, com saben, de Los detectives salvajes i de 2666, va signar en aquella vila a tocar de la Costa Brava, la seva novel·la Amuleto, l’any 1998. Amuleto, que té com a narradora la poetessa Auxilio Lacoutre, explica una trobada amb Remedios Varo, a qui anomena la pintora catalana. Efectivament, Remedios Varo Uranga va ser una pintora catalana surrealista. El seu estil ben reconeixible ens recorda al Bosco. El gruix de les seva obra es troba a Mèxic, on es va exiliar i va morir, sense que hi hagi … Continua la lectura de Surrealista

Fer-se càrrec de la solitud de la gent gran

El jutge de pau del meu poble m’havia explicat més d’un cas en que havia hagut de fer l’aixecament d’un cadàver. Recordo el d’una dona, la Quitèria, i el d’un home, en Joan. Coincidia en que eren persones grans i en que vivien soles. Fins força dies després de que haguessin mort al domicili, ningú no els havia trobat a faltar. La familiaritat que m’unia al jutge em permetia demanar-li: – Siusplau, no m’expliquis més detalls. Es tractava de situacions esgarrifoses, com es poden imaginar, que alhora em causaven una gran tristesa. Estic parlant del segle passat. Ara hem progressat molt, … Continua la lectura de Fer-se càrrec de la solitud de la gent gran

L’hora de dir prou

La presència continuada de Trump a les notícies fa que em resulti del tot impossible ignorar-lo. Què més voldria! Els qui el segueixen informativament, diuen que, en el seu any de mandat ha dit dues mil mentides. Toquen a una maneta diària. Mentider, populista, prepotent, ignorant, maleducat, fanfarró. Els fets parlen. Què us he d’explicar! Un bona peça! Vull dir, una peça de caça major de la selecta manada de mentiders que ostenten el poder al capdavant de països importants, com ho són els EUA. Vist que Trump no és l’exemple a seguir, sinó tot el contrari, ens hauria de … Continua la lectura de L’hora de dir prou

Anormalitat i sobirania

De situacions anòmales i excepcionals per les quals han passat les sobiranies dels països, en podem trobar a cabassos si gratem una mica en la història mundial. Em referiré a dos casos concrets, ben propers geogràficament a Catalunya. Un, és el de Menorca. L’altre, es Portugal. Com bé sabem, Menorca, pertanyent als regnes de les Espanyes, va passar, el 1713, a ser dominada per l’imperi britànic. D’acord amb el tractat d’Utrech, va romandre vinculada a aquella corona fins el 1782, any en que va ser recuperada per la corona espanyola. La debilitat de l’armada britànica,  que havia hagut de dedicar … Continua la lectura de Anormalitat i sobirania

Com prova l’any?

Una veïna em pregunta que com em prova l’any nou, quan gairebé no he tingut temps de tastar-lo. Si bé, li responc que, com qualsevol altre, m’adono de l’augment indeturable dels preus dels serveis bàsics, com el llum, el gas o el transport, mentre continua l’estancament de salaris i pensions, molt per sota de la inflació. El govern ens diu que l’economia va més bé, però el que comprovem és que els augments de preus ens fan més pobres, en aquest feliç any nou 2018. He anat a veure fa uns dies la darrera pel·lícula de Woody Allen en la … Continua la lectura de Com prova l’any?