La presència continuada de Trump a les notícies fa que em resulti del tot impossible ignorar-lo. Què més voldria! Els qui el segueixen informativament, diuen que, en el seu any de mandat ha dit dues mil mentides. Toquen a una maneta diària. Mentider, populista, prepotent, ignorant, maleducat, fanfarró. Els fets parlen. Què us he d’explicar! Un bona peça! Vull dir, una peça de caça major de la selecta manada de mentiders que ostenten el poder al capdavant de països importants, com ho són els EUA.

Vist que Trump no és l’exemple a seguir, sinó tot el contrari, ens hauria de servir al menys d’alerta. Tant de bo aquesta nefasta i petètica experiència política que té repercussió mundial, serveixi per dir prou. Prou a la mentida. A tot arreu. En els nostres municipis, al nostre país, a Catalunya, a Espanya, a Europa. Allà on els ciutadans decidim amb el nostre vot i amb l’exercici de la ciutadania, és l’hora de dir prou. Prou mentides.

Tanmateix, que hi ha polítics que menteixen, ho veiem, dissortadament, tant al nostre poble, com a Catalunya i a Espanya. No cal anar a Amèrica. Les manipulacions i les informacions interessades al voltant de la situació del nostre país també han arrossegat diversos mitjans de comunicació a deixar-se portar per emocions pro o anti. Ho hem vist últimament i ho continuem veient. El que no hem d’oblidar és que els fets són sagrats. I com a tal s’han exposar i reflectir. Ara bé, les opinions són lliures.

És hora de recordar-nos, una vegada més, que el dret a la informació dels ciutadans és un pilar bàsic per la democràcia. Que cal que els mitjans de comunicació ens ofereixin una informació responsable i professional. Compromesa i lliure de pressions. Que així sigui, dependrà del nostre esperit crític davant d’aquests mitjans. I sobretot del compromís amb la informació, dels professionals d’aquests mitjans i dels seus editors. Només el nostre esperit crític, d’una banda, i la independència periodística, de l’altra, seran garantia d’independència informativa i pluralitat. I per tant, de veritable democràcia.

En els mateixos EUA, que ara tenen un mentider reconegut com a president, hi hagué un temps en el que una editora i uns periodistes s’ho van jugar tot per denunciar les falsedats de l’Estat. Los archivos del Pentágono, la pel·lícula dirigida per Steven Spielbeg, estrenada ahir, és un exemple real d’una història de compromís amb la llibertat d’informació i amb la democràcia. Quina seria la pel·lícula de la Catalunya dels darrers anys? I d’Espanya? S’admeten idees.