Roberto Bolaño, l’escriptor nascut a Xile que va viure a Blanes, autor, com saben, de Los detectives salvajes i de 2666, va signar en aquella vila a tocar de la Costa Brava, la seva novel·la Amuleto, l’any 1998. Amuleto, que té com a narradora la poetessa Auxilio Lacoutre, explica una trobada amb Remedios Varo, a qui anomena la pintora catalana. Efectivament, Remedios Varo Uranga va ser una pintora catalana surrealista. El seu estil ben reconeixible ens recorda al Bosco. El gruix de les seva obra es troba a Mèxic, on es va exiliar i va morir, sense que hi hagi un sol dels seus quadres al MNAC, a Barcelona. Remedios va néixer a Anglés, Girona, el 1908, i morí a l’exili a Mèxic el 1963. Només uns mesos abans, el 1962, havia nascut a Amer, que és a tocar d’Anglés, a deu minuts en cotxe,  el qui seria president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de qui podem afirmar a dia d’avui que està dibuixant un dels quadres més surrealistes que poguéssim imaginar, des de l’òptica geopolítica, protagonitzat juntament amb el govern i les institucions de l’estat espanyol. El conflicte català encara està subestimat internacionalment però està posant Europa en serioses dificultats que s’afegeixen a les que provoca el brexit  o la manca de govern a Alemanya. Alguna cosa li deuria traspassar la pintora catalana al seu veí Puigdemont del seu art surrealista. En una altra de les novel·les de Bolaño, Nocturno de Chile, el narrador, Sebastián Urrutia Lacroix, sacerdot i crític literari de l’Opus Dei, conegut com el cura Ibacache, descriu el període des de l’elecció d’Allende fins el cop d’Estat de Pinochet, dient “me puse a leer los griegos” i explica cada un dels clàssics que anava llegint, en paral·lel a la seqüència d’atemptats, assassinats i tragèdies que s’anaven produint abans i durant la dictadura pinochetista. Aquests dos passatges bolañescs m’han evocat la nostra realitat. Ens trobem sense l’elecció presidencial. Amb el país intervingut. Governat (millor dit, manat) des de sis-cents quilòmetres lluny. Amb les institucions en els llimbs dels buits legals i sense perspectiva immediata de solució. És per això que m’he dedicat a fer un repàs dels llibres llegits últimament. He pres com unitats de temps les que van entre dia històric i dia històric, les dates de passes al costat, de votacions de la teva vida, d’arbitrarietats jurídiques i les dates de repressió contundent i absurda. Aquest balanç particular de lectures, al menys, ha tingut un resultat positiu. De la resta, encara que no sóc pas gaire optimista, vull creure que ens en sortirem. Tot i que el meu catalanisme em fa dir que, amb el procès dels darrers cinc anys, estem perdent bous i esquelles. Ja ho deia Tarradellas. Surrealista.