És fantàstic disposar d’uns dies en els que no hi ha altra prioritat que el dolce far niente.  Avui he dedicat la primera hora del matí a recórrer els camins polsegosos que uneixen un poblet d’Almeria amb el mar. Allà on els camps de Níjar s’ajunten amb el Mediterrani, hi ha Rodalquilar, un petit poble amb un passat de mines d’or. És en aquest camí on m’he topat amb les ruïnes del cortijo La Unión, el lloc on hi passava llargues temporades Carmen de Burgos, especialment durant la seva joventut i sobretot als estius.

Carmen de Burgos, va ser escriptora, periodista i traductora, i destacà socialment i políticament pel seu caràcter reivindicatiu per la igualtat de drets de la dona. A més de ser una ferma defensora del vot de la dona, va lluitar per aconseguir la llei del divorci. Com a periodista s’inicià a Almeria i treballà a Madrid i va ser la primera dona periodista d’Espanya a exercir com a corresponsal de guerra.

Enguany es compleix el 150 aniversari del seu naixement. Carmen de Burgos –la Colombine, era el seu pseudònim més conegut- va obtenir el títol de magisteri que li valdria la possibilitat de convertir-se una persona autònoma professionalment. Després treballaria de periodista i, a continuació, s’iniciaria com a novel·lista. Entre les seves múltiples obres són prou conegudes Puñal de claveles o Los inadaptados. També traduiria diverses obres al castellà.

La seva tenacitat com a escriptora i el seu esperit d’alliberament de la dona, la porten a escriure obres de divulgació de gran utilitat, dedicades a assumptes tan pràctics com l’administració d’una casa, receptes de cuina o sobre el correcte parament de la taula, resultant igualment innovadora i transformadora per a les dones de l’Espanya de començaments del segle XX.

Carmen de Burgos Seguí va morir a Madrid, l’any 1932 -poc després de proclamada la República-  mentre participava a una taula rodona sobre educació sexual i essent membre del Partit republicà radical socialista.

Potser els quaranta anys de dictadura que van seguir a l’enderrocament de la República van deixar una gruixuda capa de pols sobre la vida i l’obra de Carmen de Burgos, en un intent d’arruïnar  i fer oblidar la seva obra. He contemplat la ruïna de la que havia estat una magnífica casa de pagès de la vall de Rodalquilar, en la que aquella noia va créixer i es desenvolupà com a una dona  lliure. He imaginat com era aquell cortijo, i el poble al que pertany i com es va forjar Carmen en tant que escriptora i autora d’una gran obra literària i com a activista i com a política. He recordat alguns dels seus llibres i dels seus articles i he reconstruït una mica la seva memòria.

De la meva trobada, avui, de nou, amb Carmen de Burgos, només se m’acut que, ara que es compleixen 150 anys del naixement de l’escriptora de Rodalquilar, se’ns presenta una magnífica ocasió per llegir i revisar, un cop més, la seva interessant obra literària, periodística i de divulgació, alhora que reconèixer-ne la seva inestimable aportació en tant que activista en favor dels drets de la dona.