Començarem les vacances sabent que cal ajustar-nos força el cinturó. Tot i que la macroeconomia i el nivell d’ocupació milloren, aquestes millores no es veuen pas traslladades a la major part dels salaris del treballadors ni  als pensionistes.

Creix l’economia i l’ocupació, doncs, però no està repercutint en la millora del poder adquisitiu dels treballadors. Al contrari. Mentre el nivell retributiu s’estanca, augmenta el cost de la vida. Recordem que la inflació ha estat l’any darrer de l’1,7%, a nivell català i l’1,6% a nivell espanyol.

Ens trobem que els serveis bàsics i  ineludibles segueixen pujant. La factura de la llum va pujar un 17% el primer semestre de 2016, segons un estudi realitzat per l’associació de consumidors Facua, degut a l’escassedat de pluja i de vent. Omplir el dipòsit del cotxe és ara un 3,3% més car que ara fa un any. Per no parlar de la bombona de butà que ha augmentat el 32% en un any, i que en alguns llocs és l’única forma disponible d’encendre el foc. La factura del telèfon ha augmentat una mitjana mensual de cinc euros per llar, el darrer any, malgrat la competència entre companyies -com denuncia la mateixa Facua.

El cistell de la compra tampoc no s’escapa de la tendència alcista de preus. El peix, la vedella, la carn de porc, el pollastre, l’oli, les patates i el pa, han augmentat de preu el darrer any. El resultat és que els aliments han pujat a Catalunya un 1,2% d’ençà de fa un any, segons les dades de l’Idescat en finalitzar el primer semestre de l’any en curs.

Davant de tanta resistència a traslladar les millores de l’economia a la butxaca dels consumidors, als salaris dels treballadors i a les pensions, em pregunto si no estarem governats per una patuleia d’aporofòbics. Que ¿què vol dir aporofòbics?, us estareu preguntant. Aporofòbia, expressa el refús, l’aversió, el temor i el despreci cap al pobre –aporo, en grec-, al desemparat. És un terme que va encunyar Adela Cortina, catedràtica d’Ètica, ja fa més de 20 anys, al qual va dedicar el llibre Aporofobia, el rechazo al pobre. Un desafío para la democracia (Editorial Paidós).

Un terme que li ve com anell al dit a la situació actual, en la que les classes populars no es veuen recompensades per les millores econòmiques, tot i haver hagut de pagar les factures dels rescats bancaris, de les comissions de la corrupció i tantes altres, mentre cada mes s’administren com poden per pagar les despeses corrents i necessàries per tirar endavant. Estrenyent-se el cinturó. Enmig d’una aporofòbia que sembla retratar el moment actual.

Disfruteu molt de les vacances.