“Escolti, i tot això de la transició energètica ¿qui ho paga?”, ens podríem preguntar, emulant Josep Pla, davant la lluminària de Nova York, quan hi va anar l’any 1954. Les energies renovables són el futur i fer desaparèixer les energies fòssils i evitar l’efecte hivernacle i les emissions de diòxid de carboni, és la tendència a curt termini. El cas és que, com més va, qui contamini, sigui qui pagui. El cas és també que els costos de la transició energètica no recaiguin sobre les classes més desafavorides. En aquest sentit, davant les pujades del gas i l’electricitat, organismes internacionals, com l’OCDE i l’FMI, recomanen als governs que dediquin suport econòmic a les famílies més vulnerables i les ajudin a suportar la duresa de les conseqüències de l’encariment de l’energia i la inflació. És així que el govern espanyol ha dedicat tres mil milions d’euros en ajudes que beneficiaran el 40 per cent de les llars, després d’haver rebaixat ja impostos en les factures del gas i la electricitat. Els nous ajuts es canalitzen a través de més descomptes al bo social, tant elèctric com tèrmic, així com als habitatges amb calderes comunitàries de gas. Tot i que no se sap si els fons destinats seran suficients, el principal problema rau en les dificultats administratives amb les que s’enfronten les famílies per a poder accedir als 3.000 M€. Moltes famílies vulnerables no es beneficien sovint de mesures com aquesta recent per no saber que existeixen o per falta de prou coneixements per fer les gestions administratives que cal. La burocràcia odiosa. Sabem que actualment les famílies que han aconseguit beneficiar-se d’un bo social no arriben als dos milions, si bé n’hi ha més de cinc milions que el necessiten. La informació adequada als ciutadans és sovint el gran repte i cal un esforç institucional per fer-la arribar a la població. En primer lloc per part del govern. Però també hi tenen un paper fonamental els serveis socials bàsics dels municipis, uns serveis de caràcter públic i local, que acompleixen la seva funció d’informació, orientació, suport, intervenció i assessorament individual i comunitari. En una matèria tan sensible com és la suficiència energètica davant l’hivern que ens espera, i vist que els serveis socials són la porta d’entrada habitual al sistema, la seva informació i orientació a la població més directament afectada és també el gran repte per fer efectius els ajuts. Tant de bo el resultat sigui l’aprofitament dels recursos públics per aquells qui més els necessiten.