Valèria Gaillard ha presentat a Argentona la seva traducció a un català actual i fluid dels tres primers volums de A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, Pel cantó de Swann, A l’ombra de les noies en flor i El costat de Guermantes (Proa), durant les primeres Jornades de Traducció, organitzades pel Centre d’estudis locals.
La presentació ha estat complementada amb la projecció del llargmetratge de María Álvarez El tiempo perdido (2019). Un documental sobre la tertúlia literària que durant anys va tenir lloc a un cafè de Buenos Aires sobre l’obra de Proust, per un grup de persones d’edats avançades que se submergeixen en la lectura i la interpretació de A la recerca… convertint la trobada en un espai de companyonia i d’entesa.
A la sortida de la projecció, escoltava alguns comentaris del públic sobre com engrescar-se a la lectura d’una obra de l’extensió, la magnitud i la profunditat literària com la de Proust. Certament, serà molt adient proveïr-se de l’estímul i del suport que ajudi a iniciar-ne i a continuar la lectura, per molt plaent que sabem que és, com van fer els argentins del grup de lectura.
L’experiència que ens ofereix la pel·lícula és exemplar, ja que per endegar la lectura de tota l’obra, cal proposar-se dedicar-hi un temps de forma constant. Poder comptar amb un grup que vulgui mantenir trobades per al diàleg sobre la lectura i la seva interpretació pot ser clau per gaudir-ne i avançar.
Recentment han aparegut els defensors del “dret a l’acompanyament afectiu”, del que Maurici Blancafort n’és un dels principals promotors. Volen aconseguir que no estar sol sigui un dret reconegut universalment, com el dret a la salut o a l’habitatge. Una tasca sens dubte ambiciosa i laboriosa per a la que creuen que els estats hi han de prendre compromisos.
Ajuntar-nos en trobades amb persones amb les que tenim interessos o objectius compartits, siguin de lectura, escriptura, o de tantes altres activitats, sempre és quelcom que ens posarà en un camí favorable per l’acompanyament afectiu que volguéssim aconseguir.
Un pas determinant per a la recerca del temps perdut i sobretot del temps present.

Fantàstica la pel·lícula de Maria Álvarez. La lectura reposada, fonda, continuada i sense presses. Les paraules de Proust llegides en veu alta. Una meravella. Moltes ganes de tornar a llegir A la recera del temps perdut, ganse de conèixer la traducció de Valèria Gaillard.
M'agradaLiked by 1 person