Quan en Julià Pinart em va explicar el drama del que va significar la guerra i l’exili del bo i millor de la política democràtica i republicana i de la societat i la intel·lectualitat catalana, al final de la guerra, jo devia tenir setze o disset anys. En Julià era amic de la infància del meu pare. Es va auto-exiliar al sud de França durant molts anys i va tornar a Catalunya a les darreries del franquisme. Es va instal·lar a Platja d’Aro i venia sovint a Argentona. El seu germà, en Josep Pinart i Soler, que va tornar al … Continua la lectura de Pinart, Barrera i Mussolini