Després de gairebé cent dies d’haver passat per les urnes, tindrem president de la Generalitat. Massa temps sense que els problemes reals de la societat catalana fossin considerats com a tals, entretinguts com estaven els aspirants a governar amb els estira-i-arronses pel poder autonòmic.

Coneixem la distribució de conselleries i en breu sabrem els titulars. Haurem de veure si els dos partits formen un govern coherent o si són com dues torres de defensa que es vigilen l’una a l’altra, com en el passat recent.

Els ciutadans demanen solucions a problemes reals. La gestió de la pandèmia. L’atur. La reactivació econòmica. L’eradicació de la pobresa. La reducció de les desigualtats. L’organització de l’atenció als immigrants. El canvi climàtic. Els problemes dels sense-llar. Disposar d’escoles-bressol. El bon ús dels fons europeus. L’enfortiment d’Europa. L’aeroport… Això són realitats.

Fa anys que tinc la impressió que la política catalana descansa sobre una ficció. Pensant en com abordar els problemes reals, m’he recordat d’unes paraules de Franco Battiato, el músic que dissortadament ens acaba de deixar i que venen a tomb. El gran creador sicilià deia que un músic ha de crear una obra que trascendeixi les modes del moment i que vagi més enllà d’una dècada i si pot ser que sigui atemporal. I així ho va fer. Degut a aquesta valentia creativa, la seva obra artística, la seva música, romandrà afortunadament entre nosaltres per molt de temps. Ens cal la recerca de la transcendència. Ens cal superar el moment immediat. En política també.

Extrapolant el plantejament de Battiato a la política catalana i al moment que estem visquent, hem de tenir en compte que fa més de deu anys que estem encallats en el procès. Seria hora de que comencéssim a entendre que Catalunya no tornarà a ser forta per resoldre els problemes socials i econòmics que té, si no hi ha una entesa àmplia. 

Resulta peremptori, per tant, superar la política de blocs a Catalunya i aconseguir que es restableixi la confiança interna entre les diferents forces. Ha de fluir el diàleg a tots els nivells. Cal restablir la confiança mútua i el diàleg entre Catalunya i Espanya. I d’ambdues realitats, amb Europa, que és on rau avui vertaderament la sobirania.

La idea de fons és que si no som capaços de reconstruir els vincles interns que relliguen la societat catalana serà impossible entendre’ns i explicar-nos allò que passa en tota la seva magnitud. Necessitem donar les respostes a l’alçada del que es mereix i li convé al país, amb la participació del seu conjunt. El primer pas per sortir del forat en el que ens trobem, passa per que ens diguem tots la veritat. Un principi atemporal. Com el mateix Battiato.