Sense revengisme ni unilateralitat

Avui, que la infermera Mireia m’ha posat la segona dosi de la vacuna per a la prevenció de la covid, veig amb més optimisme la sortida d’aquest mal son que anem trampejant des de fa quinze mesos. 

Confio en un estiu més proper a la normalitat i espero que l’agenda de l’actualitat vagi deixant espai a altres assumptes. De fet, ja ha començat a fer-ho.

El possible indult pel govern d’Espanya als condemnats pels fets coneguts del 2017 és del que més es parla ja als mitjans. 

Sóc del parer de que només amb el diàleg, la negociació i els acords democràtics serà possible  desencallar el país de la situació d’estancament a la que ens ha portat el procés.

Caldria que els empresonats es comprometessin a respectar les lleis i alhora s’ocupessin de canviar-les si volien aconseguir els seus objectius. Però seria ingenu de creure’m que ho faran.

El govern espanyol s’haurà d’enfrontar amb una realitat social adversa si vol fer valer la seva voluntat de retrobament i d’entesa de la societat catalana i adoptar la mesura que fuig del revengisme. 

D’altra banda una mesura així hauria de ser corresposta fugint també l’altra part dels plantejaments unilaterals i mantenint-se en el respecte a l’Estat social i democràtic de dret que proclama la Constitució.

Com que tot això no és gens fàcil i en aquests dies se celebren les diades de la Flor que embelleixen diversos municipis, aprofito l’oportunitat per intentar immergir-me en les belleses de la natura: les flors, les plantes, els animals salvatges. 

Animals i plantes ens expressen, sense parlar-nos, que per fer el món més habitable cal que els humans no ens creiem que tenim dret a la dominació exclusiva del territori. 

Encara diria més, ens parlen de que es difícil l’equilibri, tant ecològic com social, si només es fa una política que respongui als interessos de la meitat de la societat.