En un dia com avui, 12 d’octubre, sempre canto aquella cançò de George Brassens, La mauvaise réputation, que tant va popularitzar Paco Ibáñez, i que, en un dels seus passatges, diu:

Cuando la fiesta nacional / yo me quedo en la cama igual, / que la música militar / nunca me supo levantar. / En el mundo pues no hay mayor pecado / que el de no seguir al abanderado…”.

En realitat m’he llevat “ben d’hora, ben d’hora” i, després d’entonar-la, m’he posat a treballar, com qualsevol altra dia feiner. Volia explicar-vos que el darrer cap de setmana vaig acudir a la fira Liberisliber, a Besalú, i com veig el fenòmen editorial a Catalunya.

Liberisliber, com sabeu, és la fira d’editorials independents. Se celebrà dissabte i diumenge passats, a la vila medieval. És la degana d’aquestes característiques. Porta vuit anys descobrint-nos les joies literàries que s’estan produint a Catalunya. A la plaça del Prat de Sant Pere de Besalú vaig recórrer les cinquanta parades de llibres: narrativa, assaig, llibre infantil, poesia, no-ficció… El dia era esplèndid. Queia un sol de justícia. En cada un dels estands vaig poder conversar amb autors, editors i il·lustradors. Una autèntica comunicació directa amb el món editorial.

La major part publiquen en català. Alguna, en castellà. Hi eren: Adesiara, AdiA, Arcàdia, L’Altra, Club Editor, Comanegra, Periscopi, LaBreu, Llibres de la Guineu Vermella, Nalvay, Narval, Nórdica, Raig Verd…, i fins a cinquanta. Moltes d’elles, radicades en pobles petits, des d’Argentona fins a Maçanet de Cabrenys, passant per Vilanova i la Geltrú o Figueres, a més de a Barcelona i altres ciutats capitals. Mentre feia la visita, en un petit escenari, hi havia la contacontes Assumpta Mercader que explicava, a petits i grans, “Éssers d’aigua i marins, estranys i catalans”. Formava part d’una programació continuada d’activitats: taules rodones, tertúlies, debats, concerts i tallers.

La potència del llibre en català, que representen les petites i nombroses editorials independents,  es podia palpar a Besalú. La mostra era alhora reflex d’un país fet des de baix. D’un mosaic ric, variat i de gran qualitat de la creativitat literària i editorial. Una mostra de bibliodiversitat, promoguda principalment per creadors, petites empreses i autònoms emprenedors.

En una setmana en la que els esdeveniments polítics es produeixen a la velocitat dels llampecs, sabem, per altra banda, que una gran editorial, com Planeta, ha traslladat la seva seu a Madrid i que aquella Barcelona, que era la capital editorial de Llatinoamèrica, trontolla.

A Besalú, entre els llibres que hi vaig comprar, hi ha La metamorfosi, de Franz Kafka, amb il·lustracions d’Antonio Santos, i traducció de Jaume Creus, editat per Nórdica. El darrer cop que la vaig llegir, va ser en la traducció de Joan Fontcuberta, i editada per Quaderns Crema. Tinc el pressentiment que una nova lectura d’aquesta obra mestra em permetrà endinsar-me en la biodiversitat, en aquest cas ideològica, cultural, empresarial i política, d’aquest petit gran país en metamorfosi, que és el meu i en el qual no hi sobra ningú.

Últimament faig més cas que mai dels pressentiments. La brúixola es va espatllar fa dies.