Jordi Basté entrevistava a Rac1 l’alcaldessa de Badalona Dolors Sabater, per a preguntar-l’hi principalment per la supervivència del Joventut de Badalona, històricament uns del millors equips de bàsquet d’Europa. I ha vingut a la conversa que l’hi preguntés també per la posició de Xavier García Albiol al respecte, ja que el cap dels populars al Parlament, és regidor a l’ajuntament badaloní, on hi aspirà a renovar-ne l’alcaldia.

Així ha estat com l’alcaldessa Sabater ha desvetllat que Albiol no assisteix als plens. Més ben dit, ha precisat que, com que els regidors cobren en funció de les seves assistències als plens, Albiol, més sovint del què es pot creure, hi assisteix una estoneta, per a continuació absentar-se del plenari i no tornar-hi a aparéixer. Però, mentrestant, la regidora de la Cup ha assenyalat que va cobrant per assistència. Sense pretendre fer periodisme d’investigació, Basté ha preguntat i l’ha clavat.

Més enllà de l’acumulació de càrrecs del senyor Albiol (el president del PP català és diputat,  senador i regidor), actituds com la de l’edil badaloní em semblen francament reprovables ja que més que servir el càrrec municipal, hom diria que se’n serveixen ostentosament. No és la primera vegada que sento parlar de reunions, possiblement ‘fantasmes’, de juntes de govern o de comissions diverses de l’administració, fetes només per cobrar-ne l’assignació econòmica per assistència. Sempre he pensat: males llengües! Però avui prenc nota del fet.

Mario Campaña, autor d’Una sociedad de señores (2017), ens parla de com “les societats senyorials han anat encunyant conceptes i nocions que actuen com a principis legítims i finalitats naturals i serveixen per practicar sense conflicte la dominació moral, que al seu torn justifica la dominació material, lingüística, de tota mena”.

L’intel·lectual equatorià ens fa parar l’atenció per a adonar-nos de com, massa sovint, alguns dels senyors de la nostra societat, sota la capa de la democràcia, la transparència o la participació, perverteixen la realitat amb actituds que són exemples vius de la corrupció moral i de l’engany a la ciutadania. No ho hem de permetre.