Es compleixen dos-cents anys des que Argentona va perdre la seva sortida al mar. La vila va permutar amb la ciutat de Mataró els terrenys i les platges que li obrien directament l’accés a la Mediterrània, l’any 1821. Dos segles després, d’aquella pèrdua tan transcendent se n’ha parlar ben poc o gairebé gens.

Sylvia Lagarda-Mata, ho testimonia en el seu recull de fets històrics i llegendes, Catalunya, Terra de pirates (Angle Editorial) en el que ens recorda com la família dels Palau, argentonins, eren un poder del mar i tenien la seva fortalesa i mas en territori argentoní que, des de fa dos segles, es convertí en mataroní.

Els Palau no serien, l’únic cas d’argentonins il·lustres, les cases natals dels quals, pertanyen avui a la capital maresmenca. Bialet Massé, que fou un dels principals impulsors de la nació argentina, va néixer a Argentona, prop de la desembocadura de la Riera, i va ser batejat a la seva església parroquial. El lloc del seu mas natal és ara terme de Mataró. El general Llauder és un altre dels fills il·lustres d’Argentona, la casa pairal del qual ara pertanyeria a Mataró.

Un canvi de fites del terme municipal com el que es produí el 1821 i tragué Argentona del litoral ens porta a pensar que als pobles de vegades els cal sospesar bé el què estan disposats a perdre. 

Als pobles els pot passar com a aquell personatge, Svidrigàilov, de la novel·la de Fiódor Dostoievski, Crim i càstig. Quan Raskólnikov li pregunta a Svidrigàilov: ¿De debò pensa casar-s’hi d’aquesta manera? Svidrigàilov, un personatge prototipus d’home repulsiu i d’intencions poc clares, respon: 

-¿Per què no? I tant que sí. Tothom fa el que pot per tirar endavant, i el que viu amb més alegria que ningú és qui sap enganyar-se millor. Ha, ha!  

Dostoievski, de qui també aquest any commemorem el bicentenari del seu naixement, em porta pensar que la vila ha de prendre decisions transcendents, com la de transformar l’antiga fàbrica del popular cierre-cinta Velcro en un centre cívic, un mercat i un centre dinamització social i econòmica de la vila. 

Caldrà que Argentona no segueixi les passes de fa dos-cents anys, sinó que tiri endavant un projecte coherent, consistent i eficient. Aquest projecte no serà el “del que viu amb més alegria que ningú”, ni el de “qui sap enganyar-se millor”. No serà el de fer “el que es pugui, per tirar endavant”.