L’augment d’agressions de caràcter homòfob hauria de fer sonar les alarmes per tot arreu. La pallissa amb la que uns joves van estomacar amb acarnissament Samuel Luíz, de 24 anys, a la Corunya, mentre estava fent una vídeo-trucada, fins deixar-lo sense vida, m’esgarrifa i em sacseja.

“O paras de grabar o te mato, maricón”, li haurien dit abans de matar-lo. Caldrà que la policia i la justícia esclareixin els fets que s’emmarcarien en el nefast quadre dels delictes d’odi. En els darrers anys aquests delictes s’han disparat, en especial els que fan referència a l’orientació sexual. El 2019 se’n van produir 1.706 a Espanya.

De casos d’aquests n’hi ha hagut també a Barcelona recentment. Una parella va ser agredida, el dia de sant Joan, al passeig de Gràcia i un home de 52 anys va ser atacat per una manada de deu joves al parc Güell dos dies més tard.

La comunitat LGTBI és el segon col·lectiu que és objecte de major discriminació, després del racisme, segons un estudi de l’ajuntament de Barcelona.

En moltes ciutats i viles s’han produït espontaniament vives manifestacions de repulsa de la societat civil pel crim a Samuel. 

Cal que condemnem fermament aquests actes violents i refusem arreu el discurs que discrimina i estigmatitza les minories i que els sectors ultradretans estan estenent, amb conseqüències greus i sovint irreparables. Les institucions haurien de ser les primeres de fer-ho. 

L’ajuntament del meu poble -que enarbora la bandera de l’arc de sant Martí al balcó- encara no ha manifestat la condemna per aquest cas, amb l’argument de que no ha passat a Catalunya. Desitjo que ho faci, com ho han fet tants d’altres.

¿O és que el què passa a la Corunya o a Hongria no és la resultant d’un odi i una violència homòfoba contra la que els demòcrates hem de segar plegats? Com ens recorda l’himne,  Ara és hora d’estar alerta!