Òscar Tusquets Blanca és el polifacètic dissenyador que ha creat el càntir  d’Argentona d’aquest any 2021. El nou càntir es diu Elefa perquè representa un petit elefant blanc del qual la trompa fa de broc. Amb l’elefa continua la tradició de crear un càntir nou cada any per la festa major d’estiu a la vila de les fonts, iniciada fa set dècades.

Òscar Tusquets és arquitecte, pintor i escriptor, a més de dissenyador. Recentment ha publicat Vivir no es tan divertido y envejecer, un coñazo, a Anagrama, l’editorial de Gonzalo Herralde. 

En alguna de les entrevistes que l’hi han fet arran de la publicació de l’assaig memorialista, Tusquets ha fet interessants reflexions, des de la seva rica trajectòria vital, sobre les conseqüències de la pandèmia.

Ha afirmat que: “D’aquesta pandèmia en sortirem més pobres i més tontos”. L’arquitecte, destesta “tots aquests polítics que no fan altra cosa que donar-nos consells“, i ha dit que és fals que “en sortirem més savis i amb la ciutat més lògicament utilitzada”. En aquest sentit, ha demanat: “Vull una persona com la Merkel, una matemàtica, que em mostri les dades i es deixi de donar-me consells i de pressionar-me com si fos un nen”.

No li falta raó a Tusquets, sobretot quan diu que en sortirem més pobres. Coincideixo en que cal mostrar-ho amb dades. Tant és així que penso que un dels col·lectius més perjudicats per la recessió provocada per la covid està essent el dels joves i és per això que me n’he anat a l’Observatori de l’Emancipació a veure si les dades ens donaven la raó de que els joves en surten més pobres de la crisi.

Considerem que la feina i l’habitatge són els dos pilars bàsics per a la emancipació dels joves. Bàsicament les dades ens senyalen que ens trobem en circumstàncies de poca feina i lloguers desorbitats. Poca feina: perquè l’any passat, els joves van ser el col·lectiu amb una taxa d’atur d’un 30,2% i, entre els empleats, un 52% van disposar d’un contracte temporal i un 26,1% van treballar amb contractes parcials. Lloguers desorbitats: si considerem que el salari  mitjà brut va ser de 970 euros al mes. 

La taxa d’emancipació juvenil, el percentatge de persones de 16 a 29 anys que viuen en una llar diferent de la d’origen, va tancar l’any 2020 amb un 15,8%. La pitjor dada des de 1999. Dit d’una altra manera, a finals de 2020 només 1,5 de cada 10 joves vivia en una llar independent a la d’origen.

L’edat mitjana per sortir de casa dels pares se situa a Espanya en 29,5 anys. En països com Suècia no arriba als 18. 

La caiguda de joves emancipats ha estat de gairebé 3 punts en l’any de la pandèmia i porta baixant des de fa 14 anys (2007).

És clar que perquè les persones joves es puguin emancipar calen reformes estructurals que els permetin aconseguir una posició laboral estable i per això cal reformar la legislació laboral, restringint els contractes parcials i delimitant-ne les pràctiques, d’una banda, i, per altra, cal atacar la crisi d’habitabilitat, regulant el preu dels lloguers i creant un parc d’habitatges públic. 

D’altra manera no solament en sortirem més pobres sinó també més tontos. Les dades canten. Com Òscar Tusquets, dixit.

•