Antonio Iturbe en la seva novel·la La Playa infinita (Seix Barral, 2021), amb la que retorna a la Barceloneta de la infància, m’ha fet riure força en alguns dels passatges en els que narra records i personatges del barri en el que va créixer. 

En un moment donat parla d’un bar de la Barceloneta:

“ – En el bar Lokillo, que durante muchos años no tuvo ni rótulo, había un cartel escrito a mano tras la barra que decía HOY PUEDE SER UN GRAN DÍA. YA VERÁS COMO VIENE ALGUIEN Y TE LO JODE.”

“Hoy puede ser un gran día, plantéatelo así…”, li hem sentit cantar amb emoció a Serrat tantes vegades que ens hem encomanat dels sentiments engrescadors de la cançó en cada una de les jornades de les nostres vacances, que ja toquen al seu final.

Això no treu que sempre hi hagi, com bé recull la sabiduria popular, algú disposat a fotre’t el dia. Davant d’això em quedo amb els “Luchadores”, aquells que:

“… se ponen sus superpoderes por montera

y cada día salen a creer 

que todo, todo, todo, todo

puede ser posible…”

Aquests són els lluitadors amb els que m’identifico i que apareixen a Pirómana. Poemas. de Rakel Rodríguez (ediciones Raro, 2021). Em quedo també amb el poema  breu de mateixa l’autora, Buena o mala:

“Puedes

tener una buena razón para vivir.

Incluso una mala.

Aprovéchalas.”

Les lectures diverses d’aquests dies obren finestres de connexions entre novel·la, poesia i assaig.

Aprofitem-les! Sempre hi ha raons per viure!