Em llevo. És diumenge. Encara no ha sortit el sol. Faig un cafè. Sense mirar el rellotge pujo a dalt,  al terrat. M’enduc un llibre. Vaig a fer uns estiraments. Arrenco i endreço fulles de les plantes. Trobo el poble molt encalmat. Silenciós. Pocs moviments. Un gat blanc salta d’una terrassa a la teulada veïna. Controla el territori. Un gat negre és al mig del carrer. Sembla voler veure els primers raigs de sol. No passen cotxes. Tampoc vianants. Tot el carrer és seu. Més enllà veig el pagès que es mira i remira les seves figueres i va arreplegant-ne … Continua la lectura de Viatjar