Si actualment el nombre de persones de més de 65 anys representa ja un 20 per cent de la població, la tendència és a que continuï creixent, fins a arribar al 30 per cent, d’aquí a 30 anys, segons les prospeccions estadístiques formulades per l’INE. Aquest creixement d’una població cada dia més envellida planteja la necessitat de prendre’s de valent els reptes de l’atenció a la gent gran i a la dependència. Més enllà de les famílies com a suport bàsic, cal pensar en els canvis estructurals que la societat i la coordinació de totes les administracions han d’emprendre els propers anys. Una altra de les tendències que destaca l’INE en el seu estudi és la major concentració de persones que viuen soles. De manera que, d’acord amb les projeccions, les llars amb una sola persona arribaran als 7,7 milions (una tercera part del total) en els propers 15 anys a Espanya. Aquesta evolució demogràfica posa en primer pla les polítiques socials i les solucions que cal adoptar per oferir els recursos necessaris de suport social i econòmic a aquesta franja preponderant de població. Des de les diferents administracions cal operar en la microcirurgia de mesures tals com habitatges adaptats i amb suport de serveis, prestacions econòmiques a les persones dependents, alternatives residencials a les persones grans, serveis a domicili i ajudes tècniques, entre d’altres. Aquests dies el govern central estudia aprovar un increment de la pensió per cada semestre que es treballi de més, després de l’edat de jubilació, del 2%. Microcirurgia per a l’obtenció de més recursos per a la persona jubilada. Petites, i molt diverses, intervencions com aquesta s’hauran de fer en l’àmbit de les prestacions vinculades a la dependència, en la regulació dels drets d’accés a centres diürns i a residències, o a prestacions de suport al domicili. Més si tenim en compte el creixement de llars d’un sol membre. Aquesta és la política social que ve. Una feina fina i ingent, si el que es pretén és continuar construint una societat solidària.