Fer-se càrrec de la solitud de la gent gran

El jutge de pau del meu poble m’havia explicat més d’un cas en que havia hagut de fer l’aixecament d’un cadàver. Recordo el d’una dona, la Quitèria, i el d’un home, en Joan. Coincidia en que eren persones grans i en que vivien soles. Fins força dies després de que haguessin mort al domicili, ningú no els havia trobat a faltar. La familiaritat que m’unia al jutge em permetia demanar-li: – Siusplau, no m’expliquis més detalls. Es tractava de situacions esgarrifoses, com es poden imaginar, que alhora em causaven una gran tristesa. Estic parlant del segle passat. Ara hem progressat molt, … Continua la lectura de Fer-se càrrec de la solitud de la gent gran

Aprendre del teu gos, a viure el present

No tinc ni gat ni gos. Però comprovo que aquesta és la temporada de l’any en la que molta gent se’n va de vacances i ha de tancar la casa uns dies i deixar a cura d’algú altre el gat o el gos, o alguna altra mascota, i les plantes. D’altra banda, aquests també són dies en els que -potser a manca d’altres notícies- a les planes dels diaris hi sovintegen dades que resumeixen l’abandonament que pateixen tants animals: “Un animal de companyia és abandonat cada divuit minuts”, diu un titular. Efectivament, els amos d’animals domèstics es van desfer de … Continua la lectura de Aprendre del teu gos, a viure el present

L’espiral de la vida

Al poble se celebra cada tercer diumenge de setembre la Festa dels Vells: l’Homenatge a la Vellesa, des de fa seixanta-vuit anys. I es preguntaran: qui són?, com són?, què fan?, què necessiten?, els vells d’aquest poble. Sovint la festa és qüestionada pels qui consideren que ha quedat obsoleta i no els manca raó. El què és indiscutible és que la gent gran d’ara és molt diferent de la de mitjans del segle vint quan es va crear aquell homenatge. Vellesa No ens proposem qüestionar el contingut d’una festa, d’una diada en la que la gent gran és la protagonista, … Continua la lectura de L’espiral de la vida