L’hora violeta

Dimarts al vespre em vaig quedar gratament enganxat al documental que TV3 va oferir sobre Montserrat Roig. La Montse, escriptora, periodista, activista, feminista,  ens deixà el testimoni d’un temps de lluita política per la democràcia i la igualtat i el bell compromís -de pedra picada- amb la veritat en tant que escriptora i periodista.

Carrer Montserrat Roig i Fransitorra

Argentona va dedicar un carrer a Montserrat Roig i Fransitorra, quan es va urbanitzar el turó de Sant Sebastià i l’entorn de Can Boba de les Vinyes. Igualment va nomenar carrers amb l’escriptor valencià Joan Fuster i Ortells o amb Maria Aurèlia Campmany, entre d’altres. Aquella mesura va servir per corregir l’escassa referència del nomenclàtor local a les dones i homes de lletres, representats fins aleshores per Àngel Guimerà, mossèn Cinto i poca cosa més.

Barnils, Montalbán, Campmany, Clara Simó

Que una vil·la com Argentona honori els escriptors, les escriptores, diu molt en favor del valor que li dona a la cultura. Veient el magnífic recull de testimonis que el periodista Joan Salvat ens presentà a la televisió sobre la vida de Montserrat Roig, em vaig emocionar recordant la valentia d’aquesta dona i la de tants i tantes altres, com Ramon Barnils, Manuel Vázquez Montalban, Maria Aurèlia Campmany o Isabel-Clara Simó, que en aquells anys seixanta i setanta de combat per la democràcia i la cultura del país, van ser guia i referència en la literatura, el periodisme i l’acció política.

Josep Arenas