És la demografia, estúpids!

La bona notícia és que cada cop hi haurà més esperança de vida, és a dir que en general viurem més anys. Els estudiosos de l’evolució demogràfica estimen que l’esperança de vida a Espanya, que ara és de 83 anys, d’aquí a tres dècades serà de 87 anys. D’entrada és molt bon senyal. Ara caldrà saber en quines condicions de salut, d’autonomia personal i de suficiència econòmica s’arribarà a aquestes edats que per alguns afortunats voltaran fins i tot els cent anys i més enllà.

2018-red-social-virtual-enredate

Hom es pregunta com serà la societat del 2050. Inexorablement s’han de produir canvis importants en la despesa social. D’una banda,  aquest envelliment progressiu de la població repercutirà inevitablement en una redistribució pressupostària de tal magnitud que es podria arribar a duplicar, segons els càlculs que fa l’autoritat fiscal independent (Airef).

La població que no està en edat laboral -formada pels menors de 16 anys i els majors de 65 anys- representen actualmant el 25% del total, però la tendència és a crèixer, de manera que es preveu que l’any 2050 podrien significar entre el 40% i el 60% del conjunt de la població. És a dir, si ara una de cada quatre persones depenen dels que estan en edat de treballar, d’aquí a trenta anys podríen dependre’n dues de cada quatre. 

La immigració, que avui en dia representa el 10% de la població, creixerà. Les previsons de l’Airef mostren que estan arribant 270.000 immigrants anualment, procedents principalment d’Iberoamèrica i de l’Àfrica, de manera que fins el 2050 podrien suposar uns 8 milions d’habitants, que representarien la part més important del creixement de la població, ja que el creixement vegetatiu a Espanya tendeix a l’estancament.

Als anys de vida que s’incrementen caldrà dotar-los de polítiques que ofereixin els serveis de salut, pensions i atenció a la dependència necessaris. Les autoritats hauran d’actuar des d’una clara prospecció demogràfica per prevenir crisis i pugnes generacionals sobre la distribució dels pressupostos.

L’actual batalla sobre les pensions que s’està visquen als carrers només és un símptoma del món que ens ve. Desitgem que per molts anys poguem continuar donant vida als anys! Hauria de ser una prioritat de les polítiques socials presents i futures. De vegades sembla que n’hi ha que miren cap una altra banda o que fan com l’estruç. A ells cal dir-los: És la demografia, estúpids!