“No hi ha altra solució per a Síria que la democràcia”

S’acosten les Santes a Mataró i la Festa Major de sant Domingo a Argentona i, qui més qui menys, començarà vacances com cada estiu. Alguns tornaran uns dies al poble, altres aniran a estiuejar a la costa o a la muntanya o es quedaran a casa i uns quants faran un viatget. Hi hagué un temps en que molta gent se n’anava a Egipte, a Síria o a Jordània, posem per cas. Però tot va canviar i Síria -tan a prop- ja fa massa anys està en guerra. I tant lluny que sembla de la solució del conflicte.

A La Vanguardia llegeixo avui el testimoni de l’actriu exiliada siriana Fadwa Souleimane (Alep, 1972) a qui Anna Buj li pregunta si espera tornar a Damasc. “Damasc és la meva ànima, el meu esperit, la meva mentalitat, el meu pensament. No hi ha altra solució per a Síria que la democràcia”. Damasc, la gran capital d’Orient, la ciutat viva amb més de cinc mil anys d’història, en la que hi convivien els barris jueu, cristià i musulmà, continua destrossada per la guerra, mentre espera que arribi el colom de la pau.

Les persones exiliades com la Fadwa són centenars de milers. Quan li pregunten si l’exili és el més difícil, diu: “El somni de la revolució era molt gran. Em pregunto què faig aquí mentre la gent mor allà. Em sento culpable perquè jo sóc viva i d’altres moren”.

Igual que l’actriu i poetessa siriana Souleimane, crec que som molts els qui ens sentim culpables de viure aquí amb les necessitats bàsiques cobertes mentre tanta gent mor allà, on ni Rússia, ni els EUA ni la UE no han estat capaços d’acabar amb la guerra ni d’aconseguir que s’hi instauri el respecte als drets humans.

A Síria, aquest poble veí al que anàvem de vacances.