Veurem coses que mai hauríem pensat

M’ha costat de creure que hagin recorregut a la imatge de Franco per tractar d’aconseguir que el “primero de Octubre” alguns vagin a votar en un referèndum anunciat, però mai convocat, sobre una hipotètica independència de Catalunya.

hqdefault

Deu ser que tinc poc sentit de l’humor i és que quan treuen gags d’en Franco al Polònia tampoc no em fan gràcia. Em fan recordar els morts i represaliats pel seu règim. I per molt que s’hi esforcin els guionistes del programa que dirigeix Toni Soler ni per molt bones que siguin les interpretacions de Manel Lucas, no hi ha manera, mai no em fan gràcia.

M’expliquen que aquesta campanya ha estat obra de joves independentistes d’esquerres en una una nova versió de: “Els extrems es toquen”. No ho sé. Però en qualsevol cas és mostra d’un escàs nivell polític i, sobretot, d’una gran pobresa intel·lectual.

Turull, el nounat com a conseller al govern català -aquests dies hi ha mots canvis i costa estar al dia en la relació de càrrecs- ha demanat a “els hiperventilats i els tiquis-miquis” que “agafin una excedència de 76 dies”, en referència al procès. Tranquil Jordi, tranquil.

Pel que a mi respecta, no penso pas ni exiliar-me ni deixar d’emprenyar. Però, efectivament, en aquests dos mesos llargs que vénen, haurem de veure moltes coses que mai ens hauríem pensat.

Aquesta setmana hem vist en Franco. Malaït sigui!