Diada Nacional. Acudeixo a l’ofrena floral a Rafael Casanova que té lloc al matí a la plaça del Molí del poble. Hi participen les entitats locals, els partits polítics i l’Ajuntament de la vila. Hi ha ofrenes i alguns parlaments de les entitats -incloent-hi un parlament polític a tres veus a càrrec de la pubilla, la pubilleta i l’hereu, menors d’edat, per cert- i un parlament -només un- dels polítics locals, reservat a l’alcalde, un noi molt espavilat, de la CUP, que ens recorda que té 31 anys.

El jove alcalde comença esmentant el president Montilla, quan deia: fets i no paraules. Continua, citant el major dels Mossos, Trapero,  que ahir va dir: estem en una guerra dels valors, en referir-se a la democràcia front al terrorisme que acabem de patir. Amb aquestes frases el jove polític compon la munició dialèctica -en una barreja insòlita- amb la qual dispara directament al cor dels qui no vagin a votar, l’1-O. “El Sí, és igual de legítim que el No, com el vot en blanc o nul”, precisa; “el que no és legítim és el fet d’intentar impedir aquests vots”.  “L’única confrontació que tenim actualment sobre la taula és entre els que volem votar i els que ho volen impedir, els que volen enviar la guàrdia civil per impedir-ho; els que persegueixen la democràcia”. I acaba, dient: “Fermesa, contra la submissió!”

Ja ho sabeu. Segons l’alcalde del meu poble: “Només hi ha dos bàndols en aquesta guerra de valors, els que respecten la voluntat popular i els que la volen aniquilar”.

¿Que no voleu participar en un referèndum unilateral, declarat il·legal, basat en una llei aprovada per una majoria parlamentària independentista que no representa ni la meitat dels electors?, és perquè “perseguiu la democràcia”. ¿Que la Comissió de Venècia del Consell d’Europa no empara  aquest referèndum? (ni la Constitució, ni l’Estatut, és clar), és perquè “persegueixen la democràcia”.

Ja us ho diré. Jo vull votar. Votar de veritat. Respectant la llei. Amb plenes garanties democràtiques. Després d’un esforç sincer de diàleg, negociació i pacte. Però rebutjo aquesta iniciativa unilateral. Així no solucionarem el problema. N’estic convençut. L’agreujarem.

Tal com està plantejat, si el dia 1 es vota, no serà decisiu. Hi haurà raons jurídiques i formals per ésser interpretat com una declaració d’independència unilateral. Som molts -moltíssims- els que no volem un manteniment del status quo amb la resta d’Espanya. Volem un canvi en la relació amb l’Estat, però no un trencament violent i unilateral, des de fora de la llei.

Per aconseguir aquests objectius ja vam anar a la manifestació de la Diada, el 1976, a Sant Boi i a la del Passeig de Gràcia -la del milió-, el 1977, quan alguns encara no havien nascut. Des d’aleshores, fins avui, hem participat, amb “Fermesa i contra la submissió”, en els actes i les manifestacions massives, cíviques i pacífiques de la Diada Nacional de Catalunya, mentre aquestes han sigut plurals i transversals, i des de fa quaranta-un anys.

Ara, som a una nova fase. Però que no s’esforcin a situar-nos fora de la democràcia. Sabem d’on venim. Sabem qui som. Sabem on som. Sabem on són. Sabem el to que fan servir.