Els roba-gallines i el mestratge de l’estafa

Fa un parell de dies vaig tornar a escoltar en una tertúlia radiofònica allò tan repetit de que “el codi penal està més pensat per a castigar els roba-gallines que no pas per als grans estafadors i els autors dels grans desfalcs”. I és cert. Tots tenim presents a “respectables” delinqüents de coll blanc campant per Ginebra, l’Ametlla del Vallès o Baqueira. I no assenyalo a ningú.

Però la imatge dels roba-gallines queda més aviat anacrònica. Una versió actualitzada dels nous roba-gallines seria la d’un veí de la Corunya que per estalviar-se uns euros de la zona blava se li acudí de prendre un tiquet vell i fer una fotocòpia en color i modificar-ne les xifres de la data, amb el que s’estalvià de tornar a passar pel parquímetre. Amb la mala sort de que el vigilant de la zona se n’adonà de que el rebut no era l’original. De manera que li sortí més car del què es pensava. D’entrada la grua se li va endur el cotxe. Per recuperar-lo va haver de pagar la taxa corresponent. El cas va acabar al jutjat del Penal número 2 de la Corunya que va condemnar l’acusat com autor d’un delicte de falsedat documental i un altra d’estafa. Després de recórrer, el conductor ha estat condemnat finalment a sis mesos de presó, 900 euros de multa i inhabilitació per al sufragi passiu durant mig any, a més de 150 euros per estafa. Una sanció  de 1.050 euros en total, als que hi haurà d’afegir el pagament de les costes processals que de ben segur seran de major import al de les pròpies sancions. I el que li va costar la grua.

images-1

L’eixerit falsificador del tiquet d’aparcament al carrer de la Corunya que volia estalviar-se uns poquets euros seria l’equivalent al clàssic roba-gallines, si el comparem al cas d’aquella senyora de Madrid que ahir vaig veure a la televisió com defensava, tan desimbolta com insolvent, la increïble història de voler fer creure que havia fet un mestratge universitari al qual ni tan sols havia acudit a classes, ni n’havia fet els exàmens i ni n’havia fet el treball de final de màster, a més de que dues de les notes havien estat falsificades. Em temo que l’aplicació del codi penal de nou no estigui pensada per castigar per estafa i per falsedat en document públic un abús de poder com el de la senyora de Madrid. Estaré expectant per comprovar-ho

Mentrestant sembla que com  sempre només la paguen els roba-gallines: els qui robaven per poder menjar o els qui se les empesquen per poder estalviar-se uns cèntims per aparcar.