La imatge del rei i cap de l’estat espanyol entrevistant-se amb el president dels EUA, mentre aquell obliga a la separació esgarrifosa dels nens dels seus pares i al tancament en gàbies de persones que immigren, a més de repugnar-me, em crea desafecció.

Desafecció cap un estat que se’m presenta com incapaç de defensar, allà on sigui, els drets dels infants, de les persones, els drets humans més elementals, sense que el monarca espanyol en denunciï la seva vulneració flagrant.

Estem visquent uns fets que repugnen la consciència: Trump vulnera qualsevol principi ètic o moral, el govern italià comença a fer llistats de gitanos i els cadàvers dels qui escapen de la pobresa resten flotant a milers per tota la Mediterrània. 

Calen respostes i les institucions de l’estat, de la Unió europea i de les Nacions unides, haurien de ser les primeres en donar-les i en fer gestos amb els quals poguéssim identificar-nos, com el que ha iniciat el govern espanyol amb els immigrants rescatats de l’Aquarius. Som molt lluny de les solucions i retornen els abismes xenòfobs.