D’Alfa a Omega, hem arribat a la Z de Zaplana. Abans hi ha hagut un seguit de lletres dels innombrables casos de corrupció política. Ara és Zaplana el qui ilustra un model de política basat en la corrupció i en el benefici personal aprofitant-se del càrrec. De president valencià a ministre totpoderós, està detingut per presumptes delictes de blanqueig de capitals i de suborn, després d’haver enviat diners a paradisos fiscals  derivats de comissions obtingudes per contractes adjudicats de manera irregular.

Estarem d’acord en que cal perseguir judicialment la corrupció i desterrar-la a través de la transparència plena de les institucions públiques. Convindrem en que, si volem continuar parlant de democràcia, cal que els partits adoptin un compromís total en aquesta lluita. Ara bé, em pregunto quantes vegades el ciutadà normal i corrent que ha intentat plantar cara a la corrupció no s’ha sentit amenaçat pels poderosos que actuen mitjançant sistemes mafiosos.

L’amenaça, com molt bé la descriu Roberto Saviano (Gomorra, 2006), és que qui s’adona del que està passant al seu voltant i vol evitar-ho es troba amb que: “juguen amb tu com en el joc del Mikado: van treient-te els bastonets sense que tu et moguis; així al final et quedes sol, i la solitud t’arrossega dels cabells.” Aquest és l’estat d’ànim que no ens podem permetre els qui, com assenyala el periodista, ens adonem de situacions corruptes, per descomptat injustes i corrosives de la democràcia. No podem baixar la guàrdia.

Certament, lluitar contra la corrupció ens pot semblar una batalla inútil en la qual només hi podem ocupar un paper: el del derrotat. Cal malmetre tot el nostre compromís i convertir la lluita en una autèntica obsessió per tal de plantar cara a certs poders. En el camí segurament hi trobarem companys de viatge amb la mateixa mirada que nosaltres. Ens adonarem de que torres més altes han caigut. I avui n’hem vist caure una de considerable, encara que en aquest cas la Z no sigui el final del camí.