Com cada dia 9 de maig hem celebrat la diada d’Europa. I totes les diades, com els sants, tenen capvuitada. En aquestes dates em pregunto per la salut de la Unió. Em refereixo a la vigència dels drets dels ciutadans, dels drets socials. Me’n vaig a les declaracions proclamades per la Unió Europea per comprovar-ne el seu grau compliment. Faig com aquell escèptic que deia que els horaris servien per comprovar com anaven de retrassats els trens. 

Fa mig any que la Unió va proclamar a Göteborg una declaració consistent a garantir als ciutadans  europeus uns drets socials nous i més efectius, basats en vint principis fonamentals. Se n’ha dit el Pilar europeu de Drets socials. 

El Pilar europeu de Drets socials estructura els drets dels ciutadans en tres categories: 1) La de la igualtat d’oportunitats i l’accés al mercat de treball; 2) La d’unes condicions de treball justes; i, 3) La de la protecció i la inclusió social.

• La igualtat d’oportunitats i l’accés al mercat de treball es garanteix amb tres eixos: l’educació, la formació i l’aprenentge permanent; la igualtat de sexes; la igualtat d’oportunitats; i un suport actiu per a l’ocupació. 
• Unes condicions de treball justes s’aconsegueixen mitjançant: ocupació segura i adaptable; salaris justos; informació sobre les condicions de treball i protecció en cas d’acomiadament; el diàleg social i participació del treballadors; l’equilibri entre vida professional i vida privada; entorn de treball saludable, segur i adaptat i protecció de dades. 
• La protecció i la inclusió social requereixen de: assistència i suport als nens; protecció social; prestacions per desocupació; renda mínima; pensions i prestacions de vellesa; sanitat; inclusió de les persones amb discapacitat; cures de llarga durada; habitatge i assistència per a les persones sense llar; i accés als serveis essencials (aigua, energia, transports, serveis financers, comunicacions digitals).

Dit això, me’n vaig a l’estadística (Eurostat) i prenc nota d’unes quantes dades que ens donen unes pistes de com va l’Estat espanyol en el retard del compliment d’alguns d’aquells vint principis del pilar europeu de drets socials.

1. Amb l’objectiu d’erradicar la pobresa a Europa l’any 2010, Espanya havia de reduir el nombre de persones pobres en situació de risc a 1,4 milions de persones. El què ha succeït és que l’ha augmentat fins a dos milions.
2. Hi ha un 26% de la població que viu o està en risc de pobresa.
3. Ha crescut la precarietat laboral. El 27% dels contractes duren menys de 7 dies.
4. Els salaris són més baixos que abans de 2008. El 12% dels treballadors cobren menys de 810 euros al mes. 
5. Només el 56% de les persones en situació d’atur rep alguna prestació. 
6. Espanya és el quart país amb major percentatge de desocupats de la Unió Europea. Només el supera Croàcia, Itàlia i Grècia.
7. Si en atur Espanya és la quarta per la cua, en aturats de llarga durada és el segon país amb major percentatge; únicament el supera Grècia.
8. El col·lectiu de joves que ni estudien ni treballen (‘ni-ni’) augmenta.
9. A la franja d’edat d’entre 55 i 64 anys una de cada dues persones es troba en atur.
10. A Espanya, el 29,7% de la població inactiva entre 20 i 64 anys no està treballant o buscant treball degut a que s’han de quedar a casa per tenir cura de persones dependents. 
11. Espanya és el quart país amb major percentatge de població inactiva per responsabilitats familiars d’aquest tipus. Només és superat per Xipre, Irlanda i Malta. En paísos com Dinamarca el percentatge és del 5%. 
12. El no poder treballar per poder atendre familiars amb dependència és una realitat molt feminitzada. És a dir, els homes declaren aquesta causa en un 6,1% dels casos i en canvi les dones en un 43,3% de les situacions.
13. El 22% dels qui tenen feina a Espanya tenen un treball temporal no perquè ho prefereixin, sinó perquè no poden trobar un treball fixe amb contracte indefinit. És dels països on aquesta situació és la més alta d’Europa.
14. El percentatge dels qui es troben atrapats en un contracte temporal no desitjat és del 45,1% entre els joves de 15 a 29 anys.
15. La bretxa de gènere: el nombre total d’homes empleats és del 71,5% i el nombre de dones que treballen és del 59,6%; representa una bretxa de quasi 12 punts.

M’aturo aquí per no afeixugar-los més amb xifres i perquè queda prou clar que per aixecar el pilar dels drets socials dels ciutadans europeus queda molt camí per recórrer.

Portem molt de retard, però es fa camí caminant. Tal dia farà un any. I tornarem a mirar-nos l’horari.