El nou govern d’Espanya ha anunciat que voldria eliminar el copagament dels medicaments als pensionistes, una mesura que es va imposar fa sis anys quan l’anterior govern volia frenar la factura farmacèutica, fer caixa a partir de petites aportacions i desincentivar el consum innecessari de fàrmacs. En aquell any 2012 també la Generalitat (d’amunt), amb Artur Mas al front, va fer retallades dràstiques i volgué implantar un euro per recepta que, mesos després, el Tribunal Constitucional li anul·lava.

El copagament dels medicaments per als pensionistes pot semblar poqueta cosa. Resulta a 8,23 euros al mes per als qui tenen ingressos inferiors a 18.000 euros l’any o a 18,52 per als qui superen aquesta quantitat. Però per als qui no els arriba per pagar el rebut de la llum, la calefacció o el consum alimentici, és una barbaritat. De tal manera que sovint és causa d’abandonament dels tractaments prescrits. Està comprovat científicament que entre els pensionistes més pobres és on hi ha les taxes més elevades d’abandonaments terapèutics entre aquells qui tenen malaties cròniques. Pensem en la diabetis o l’hipertensió, tan freqüents, i amb les conseqüències nefastes per a la salut que comporta.

Que la proposta del nou govern és realitzable ens ho demostra la Generalitat (d’avall), en la que el govern de Ximo Puig amb Compromís, va decidir alliberar de les despeses de copagament farmacèutic a aquells pensionistes de cobressin menys de 1.000 euros. Ho va fer per la via de subvencionar-los la despesa equivalent, de manera que prop d’un milió de valencians (986.000) gaudeixen ja d’aquesta mesura. 

L’anul·lació del copagament per als pensionistes evitaria que les persones amb rendes més baixes, més pobres i més vulnerables, abandonessin els seus tractaments i n’evitaria les conseqüències adverses per a la seva salut. En aquest cas, retornar al 2012 seria una mesura de justícia social i de prevenció de la salut. Com ja han demostrat els valencians, el camí està traçat i només cal recorre’l.