Sembla que la crisi ja hagi passat. Va començar el 2007-2008. Però ja portem uns anys de creixement. Des del 2015. Els economistes catalans han dit que aquest any creixerem el 3 per cent. L’atur disminueix. Empresaris i sindicats han pactat un augment de salaris després d’anys de congelació. Pujaran entre el 2 i el 3 per cent. Són bons senyals. En canvi, hi ha qui fa remarca en que l’augment de la inflació podria ser del dos per cent i deixaria altre cop sense efectes aquells augments. 

De moment molts sortiran de vacances les properes setmanes. Carregaran el dipòsit del cotxe i els costarà entre 8 i 10 euros més que ara fa un any. N’hi haurà que no podran permetre-s’ho. S’estima que més d’un trenta per cent no poden sortir de vacances. Entre ells hi ha més de dos milions de menors de 16 anys amb risc de pobresa, dels quals uns 370.000 nens són pobres amb carències severes. Fins i tot alimentàries. Ho diu una enquesta recent sobre Condicions de Vida. El nou govern espanyol ha aplicat deu milions d’euros per proporcionar-los menjadors, campaments i vacances als nens. Mesura d’impacte. Una decisió justa que ajuda a tranquil·litzar-nos.  Ara bé, el quid de la qüestió és saber si hem superat la crisi econòmica i, sobretot, si estem reduïnt les desigualts. La mateixa enquesta referida ens en dona resposta. És una resposta negativa.

Efectivament. Si comparem el què guanya el 20 per cent més ric de la població i el què guanya el 20 per cent més pobre, trobem que els primers guanyen 5,7 vegades més que els segons, a Catalunya, i 6,6 vegades més, a nivell d’Espanya. Comparant-ho amb les diferències que es produïen abans de la crisi (l’any 2007) comprovem que aleshores els índex eren de 4,7 vegades més a Catalunya i de 5,5 a l’estat. Les diferències són superiors en un punt més a les que hi havia abans d’inciar-se la crisi econòmica. Ara hi ha més desigualtats que fa deu anys. Certament a Catalunya hi ha una predisposició més gran que a la resta de l’estat a una millor redistribució de les rendes, però encara som lluny dels sistemes redistributius de països com Noruega, Bèlgica, Finlàndia o Països Baixos, que estan per sota del 4 com índex multiplicador.

De moment, més enllà de valoracions optimistes, les dades ens parlen de que, si bé estem superant la crisi, encara hi ha més desigualtats. Seria un bon senyal que les properes estadístiques oficials expressessin l’ansiada disminució de les desigualtats, a nivells si més no equiparables als dels països europeus amb major redistribució de les rendes.