D’aquí a un any s’hauran produït les eleccions municipals i s’estaran constituint noves corporacions. Aquests dies ja es comencen a albirar properes candidatures. Els partits preparen equips. Elegeixen caps de cartell. Dels qui liderin els propers els ajuntaments, els ciutadans n’esperen que els sàpiguen resoldre problemes. El primer pas és que coneiguin bé aquests problemes. 

Com passa en tantes professions, el perfil que la societat els demana va canviant. El dels polítics també es modifica. Les tecnologies de la informació i de la comunicació comporten que els regidors assumeixin nous papers. Un d’aquests rols és el de saber utilitzar i programar amb les eines procedents de l’estadística avançada i de les grans dades de que avui disposen els ajuntaments. Som a l’era del Big Data. Cal que els responsables polítics coneguin bé la fotografia real de la població i les seves necessitats.

Només amb un coneixement detallat de les necessitats podran orientar adequadament els recursos. Sense una base de dades precisa, poden trobar-se caminant a les palpentes. No n’hi ha prou en perseguir la igualtat dels ciutadans. Cal saber que, per assolir-la, moltes vegades caldrà prendre mesures de discriminació positiva, l’única manera de fer efectiva la igualtat.

Dos estudis, fets públics aquesta setmana, ho exemplifiquen. El primer ens parla del fracàs escolar en alumnes de quart d’ESO. Ens indica que el percentatge d’alumnes autòctons que no van aconseguir el títol el curs 2015-2016 va ser d’un 10,3%, mentre que entre els alumnes immigrants de primera generació el fracàs va arribar a un 29,2%. És fet per Jordi Bayona i Andreu Domingo, del centre d’estudis demogràfics de la UAB i ens ve a dir que, per obtenir bons resultats de formació i integració social, cal dedicar més esforços a alguns alumnes procedents de Gàmbia, Pakistan o la Xina, que són els que registren més fracàs, per aconseguir resultats similars als dels autòctons.

L’altre estudi és On som en el camí cap a la igualtat de gènere? Una comparació internacional, elaborat per Ariane Aumaitre. Comprova com els països amb menys bretxa de gènere són els que han apostat per la discriminació positiva. Deixa clar que els països amb més bons resultats pel què fa a la igualtat de gènere són els que han posat en marxa quotes de gènere, i que el millor progrés té lloc als països on aquestes quotes fa més temps que són efectives.

Un avís per als navegants que s’embarquin en el proper viatge ens diu que la capacitat d’analitzar les dades i predir les necessitats per a fer polítiques públiques eficaces ha de formar part del perfil dels polítics actuals i futurs. Resulta imprescindible en la societat de la informació i la comunicació. Només a partir d’una acurada anàlisi de la realitat podran dur a la pràctica polítiques de discriminació positiva que apropin a la igualtat real d’oportunitats.