M’ha cridat l’atenció que hagi estat Pere Navarro, el qui es va inventar aquí el carnet de conduir per punts, el que, en la seva tornada al càrrec de director de Trànsit, ens hagi recordat que fa deu anys no hi havia watsap. Navarro Olivella ens alerta del perill que representa conduir estant pendent del telèfon mòbil i proposa penalitzar la infracció amb tres punts. Quants accidents i quantes persones no han mort a causa de distraccions amb el petit telèfon? 

Les xifres de morts en carretera s’han disparat aquest any (103 a Catalunya, en el moment de fer aquestes ratlles) i han tornat als nivells de l’any 2012. S’havia progressat molt en la disminució de morts per aquesta causa, però estem anant enrera de forma alarmant. Més enllà d’aquesta dada importantíssima, m’aturo a pensar que probablement reflexionem ben poc sobre l’ús i els canvis d’hàbits que ha representat el mòbil i que practiquem tots i cadascun.

No sé si hi ha d’haver alguna autoritat pública que ens faci reflexionar sobre l’ús que en fem del telèfon mòbil, de les tecnologies de la informació i la comunicació i de les xarxes socials, però certament hem modificat els nostres hàbits. ¿Quantes vegades desbloquegem el telèfon mòbil al dia, com si sentissim un impuls irreprimible? ¿Per què hem convertit el smartphone en un amulet amb el qual cerquem sempre algú que ens faci cas? ¿Com és que hem elevat aquest aparatet polivalent a la categoria màgica de creure que amb ell no ens sentirem mai sols? ¿O de que amb ell no ens avorrirem mai?

Estem molt connectats -més que mai- però, tal vegada, aquesta abundància amaga que la conversa directa, cara a cara, ha perdut presència i vigor. Se’ns ha fet més difícil. La trobada personal ens exigeix més compromís que el posar unes frases ben estudiades al watsap o al correu electrònic. Ens demana exercitar l’empatia necessària amb el nostre interlocutor. Ens exigeix un interés específic i particular vers l’altre. L’aplicació mòbil mai ens podrà proporcionar tot això.

Estic pensant que potser he de quedar més sovint a fer un cafè o una passejada amb els amics i coneguts en lloc de connectar-me tan sovint al watsap o a les xarxes. Si no ho faig haurien de treure’m tres punts del meu carnet de ciutadania -que encara no s’ha inventat.