L’altre dia vaig anar a fer un tomb per una de les urbanitzacion del meu poble, les Ginesteres. És una d’aquelles que es van fer els anys setanta. Quan es feia realitat el vell somni del president Macià. El de la caseta i l’hortet. Però en versió ‘desarrollista’.  Convertit en la caseta, l’hortet, el jardí i, en alguns casos, la piscineta. A la que s’hi arribava amb un SEAT 600.

Per arribar a l’urbanització has de recòrrer dos o tres quilòmetres des del nucli urbà d’Argentona. I, a diferència, de fa mig segle, quan s’hi va començar a construir i les cases eren segones residències de caps de setmana i vacances, ara són habitatges permanents i de primeres residències. En tot el recorregut que hi vaig fer no s’hi troba cap mena de lloc de reunió. No hi ha ni tan sols un cafè on coincidir amb algú, on prendre-s’hi alguna cosa. Dit això, no cal que m’estengui en assenyalar que no hi ha tampoc cap mena de local públic per a centre de reunió veïnal, ni cap dependència administrativa.

El que vaig observar és que presisament el president Francesc Macià, l’avi, hi té dedicat un carrer. Em va complaure de veure que els carrers de la urbanització tinguessin els noms de Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, el del immens escriptor Josep Pla, el del poeta nacional i dramatug Salvador Espriu, el del poeta de la Renaixença Joan Maragall,  o el de Pi i Sunyer. Joaquim Blume, l’excepcional atleta que morí en accident d’avió,  també hi té un carrer, i Guerau de Liost… Amb el nomenclàtor de la urbanització, el poble devia corregir l’absència de noms tan destacats i il·lustres de la nostra història, de la cultura i la política.

Mentre tornava, em costava de creure que no solament no hi hagués ni un trist servei administratiu municipal en tota la urbanització, ni un sol cafè o bar en el que fer-hi  petar la xerrada. El que també havia comprovat era que no hi havia cap carrer que tingués el nom d’una dona. Ben mirat, fins i tot a casa nostra, representen la meitat de la humanitat.

Està clar que urbanitzar és molt més que fer cases i que, malgrat que urbanització sigui un mot femení, a les Ginesteres algú es va oblidar de les grans dones del país a l’hora de posar els noms dels seus carrers.