Avui és sant Domingo, la festa major d’Argentona. La Festa del Càntir. La vila ofereix el Vot de Poble al sant, representada per la seva màxima autoritat civil. És una tradició secular en agraiment al seu copatró per la preservació de les aigües contra la pesta el segle XVII. Des de fa 68 anys celebra també la la Festa del Càntir que comença amb la benedicció de les aigües de la font del sant, al bell mig del poble, amb l’assistència de les autoritats locals i, avui, del president de la Generalitat. Continua amb la benedicció dels càntirs, amb un model nou cada anyada. Enguany imita una cantimplora.

Argentona té un gran nombre de fonts, algunes d’aigües ferruginoses, carbòniques i minerals, que històricament li han valgut l’atracció de visitants i estiujants. Vist que l’ajuntament es va declarar oficialment laic, l’encaix d’una tradició tan popular com la del Vot de poble en una pràctica laica resulta difícil i pot esdevenir incoherent per a molts vilatans. És una polèmica recurrent. De manera que les autoritats locals van decidir fer el Vot de poble fora de l’església parroquial, que era on s’havia fet tradicionalment durant la missa de festa major.

Aquest dilema entre la celebració de la festa d’arrel religiosa i un posicionament laic el tenen innumerables municipis i resulta molt curiós de veure com el solucionen en cada cas. En l’elecció entre continuar una tradició popular marcadament religiosa i mantenir uns principis laïcistes, és important que els representants municipals esmercin imaginació i treball per trobar-hi la fórmula convincent.

Sense deixar de fer una cerimònia laica i respectuosa amb la pluralitat de creences, caldrà que representi l’inici d’un temps de festa, d’un temps diferent del temps de treball, el que ara dissortadament ho mana tot. Caldrà un ritual laic que doni sortida a un temps allunyat dels imperatius del rendiment laboral i econòmic, del quefer banal i quotidià. Caldrà que simbolitzi l’inici d’un temps per a la felicitat, per al benestar. Un temps nou, el temps de festa, contra l’explotació, la injustícia i per superar els conflictes i les mancances. 

Transformar l’inici d’una festa religiosa en una de laica, no és una tasca impossible, però gens fàcil. Perquè, si com digué Marshall McLuhan, “el mitjà és el missatge”, estem intentant construir una cerimònia laica des d’un acte de caràcter religiós per definició, com és el Vot de poble. Caldrà conjurar-se civilment per aconseguir junts allò que abans se li demanava al sant que ho concedís.