Diumenge al matí vaig anar a comprar al mercat ambulant d’un poble de la comarca. En preguntar-li a venedor de fruites i verdures si encara no feia vacances, em digué que les faria pel setembre i que anirien a Bali, a l’alta punta del món.  

Dilluns, de bon matí, la ràdio informa puntualment de que precisament a tocar de Bali hi ha hagut un fort terratrèmol que hauria causat ja un centenar de morts.

Hauria preferit que, enlloc de fixar-me en Bali per ser el lloc de vacances del venedor de fruita i per mor del terratrèmol, hagués pogut escoltar per la ràdio  -o llegir al diari-  un bon reportatge sobre el comerç ambulant. Una informació que parlés, posem per cas,  sobre la relació dels mercats setmanals amb el comerç fix o el de les grans superfícies. O que parlés de com es viuen els tradicionals mercats ambulants als pobles de meu entorn immediat, tant pels compradors, com pels venedors, com pels com veïns. És un tema que m’hauria interessat. Però la notícia real va ser la d’un terratrèmol llunyà.

I és que la globalització de la informació ens dona notícies d’arreu. Notícies que competeixen en espectacularitat i que, al cap de pocs dies, desapareixeran de l’agenda informativa i seran substituïdes. A partir d’aquell moment deixarem de saber què els va passar als afectats. És la informació espectacle.

D’aquesta manera, els mitjans van plens d’informació internacional plena de dramatisme i tenen tendència a menystenir la informació més propera, la que dona veu als ciutadans dels seus problemes quotidians ja sigui en el comerç, l’escola, el transport o qualsevol altre afer.

¿Què se n’ha fet d’aquella informació local que tant es treballaven els corresponsals locals?  ¿Podrà sobreviure el cada dia més escàs periodisme de proximitat que encara es fa? De moment la tendència sembla ser la inversa i són molts els factors que actuen en contra.

Com deia l’enyorada periodista Mercè Conesa, sempre hi ha una fórmula periodística infal·lible que és la de “sortir a carrer i preguntar”.

En un temps en el que no hem de confondre el periodisme amb l’espectacle, cal recordar aquella periodista, fidel als més desvalguts, als menys escoltats, que va “donar veu als que no tenien veu”. La trobem a faltar, igual que trobem a faltar el seu periodisme de proximitat. Com el que han practicat tants altres periodistes locals i als quals cada cop se’ls dona menys espai i menys medis per fer la seva feina als mitjans de comunicació.