DISSABTE, 23 D’ABRIL DE 2022

Encara no hem sortit de la crisi de la pandèmia que ja ens hem vist immersos en la crisi i la inflació, derivades de la guerra. La pobresa ha crescut. Està afectant la salut mental dels ciutadans i hi ha un consum desmesurat de psicofàrmacs. Espanya és el primer país del món en consum de medicaments ansiolítics i antidepressius. No sembla, però, que hi hagi factors físics o socials objectius que justifiquin la preponderància del més gran consum respecte a d’altres països.

El que sí és indiscutible és que és un dels països industrialitzats amb menor nombre de psiquiatres i psicòlegs en la sanitat pública. La mitjana europea és de divuit psicòlegs per cada 100.000 habitants, mentre a Espanya no arriba ni a sis. Amb els psiquiatres succeeix quelcom similar, amb menys de deu per cada 100.000 habitants.

Ampliar les plantilles de psicòlegs i psiquiatres i alhora impulsar plans de salut mental per ajudar les persones, ja des de les escoles, a gestionar els seus conflictes, emocions i desafiaments vitals, és urgent a Catalunya i a Espanya.

Una societat dependent dels ansiolítics i antidepressius no solament genera una dependència que, quan es cronifica, redueix l’eficiència i la creativitat, sinó que limita molts àmbits de la vida de les persones per assolir aquell “estat de benestar en el que la persona realitza les seves capacitats i és capaç de fer front a l’estrés normal de la vida, de treballar de forma productiva i de contribuir a la seva comunitat”, com postula l’OMS.

El consum de psicofàrmacs exigeix també que se solucioni el problema de fons. Requereix endegar plans de salut mental, en la sanitat pública, que contemplin l’ampliació del nombre de professionals i acostar l’atenció psicosanitària als circuits de l’atenció primària, ja que l’alternativa són els tractaments en la privada i el seu cost no està a l’abast de les rendes baixes, ni de les mitges.