DISSABTE, 2 DE JULIOL DE 2022

Abordar en la seva complexitat una qüestió com és la relació Catalunya-Espanya, resulta molt difícil. La preparació del recent text Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya (Institut d’Estudis per l’Autogovern, abril 2022), coordinat per Antoni Castells, m’ha semblat un treball necessari i molt útil, des de la perspectiva acadèmica, que pot ajudar a negociar les solucions polítiques possibles. 

L’estudi ens ofereix una visió molt il·lustrativa respecte a quina és la posició que ocupa el model territorial espanyol quan se’l compara amb el d’altres països amb diferents nivells de govern. D’aquesta visió se’n desprèn que “Espanya, malgrat el que diguin les proclames oficials, no figura, ni de bon tros, entre els països més descentralitzats del mon”, afirmen els autors. El problema subsisteix. 

L’anàlisi permet establir una gradació del grau de poder polític que cada un dels escenaris analitzats proporcionaria a la Generalitat: des de l’statu quo en les seves diverses variants, fins al de la independència, passant per tots aquells que, mantenint la pertinença de Catalunya dins d’Espanya, suposen un grau creixent de poder polític per a la Generalitat (per aquest ordre: federalisme dèbil, federalisme moderat, federalisme fort, acord bilateral específic, model foral, pacte confederal). 

El catedràtic d’Economia (UPF), Guillem López i Casasnovas, destacava a La Vanguardia, “el bon propòsit de clarificar alternatives a l’impasse en què es troba la relació d’encaix i desencaix entre Catalunya i Espanya”, en referència al treball elaborat pel “petit grup de politòlegs, hisendistes més bregats i un jurista solvent”, del qual en forma part i que ajuda avui a visualitzar els diferents escenaris alternatius.

Cal recordar que justament ara fa deu anys que, qui era president de la Generalitat, Artur Mas, anunciava “una transició nacional”. Dos anys abans s’havia presentat a les eleccions amb la promesa d’un nou “pacte fiscal” en la línia del concert econòmic basc. La manifestació de l’11 de setembre d’aquell 2012 disparava el tret de sortida del que més endavant s’anomenaria procès independentista. Sabem el que ha passat després. En tot cas, recomano vivament la lectura de La burguesía catalana. Retrato de la élite que perdió la partida, de Manel Pérez, (Península, juny 2022) obra periodística que ens documenta els fets determinants d’aquesta dècada amb gran precisió i fidelitat, políticament i econòmicament.

Deu anys després, doncs, molts ciutadans de Catalunya estan cansats del finançament caducat, del dèficit fiscal i de la inoperància inversora tant de l’Estat com de la Generalitat. Cal trobar solucions i evitar la generació de nous conflictes a l’encaix o el desencaix entre Catalunya i Espanya. Les propostes i les anàlisis són damunt de la taula per donar sortides acceptables al conflicte que vivim.

Coincideixo amb López i Casasnovas, quan creu que el moment imposa un nou intent d’acord, “des de l’acceptació que les raons de les parts són relatives, tot i que ens semblin a cadascú en particular absolutes”. Crec que hi ha molta gent diversa que, preocupada per la situació, sense renunciar al seu desig individual, polític i democràtic, busquen comuns denominadors, primer dintre del país, i després perquè el sentit de pacte aparegui també a fora de Catalunya.

Deia aquell tango que veinte años no es nada… Però trobo que en aquests deu darrers anys hem perdut força oportunitats com a país. Caldà esmenar-ho. Abans no arribi 2030.