DISSABTE, 14 DE MAIG DE 2022

La creació d’un sistema de protecció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència va ser un gran avenç. Però no han estat tot flors i violes. Al contrari. Hi ha encara unes grans mancances. Sense anar més lluny, l’any 2021, hi va haver 46.300 persones, a Espanya, que es van morir mentre esperaven a rebre una prestació o un servei, o fins i tot sense haver estat valorades per saber si hi tenien dret.

El que és més lamentable encara és que no es van executar 76 milions d’euros dels que hi havia al pressupost amb els que s’haguessin pogut atendre, si més no, 13.000 nous beneficiaris dels que estaven a la llista d’espera.

La mitjana de temps d’espera des que es presenta una sol·licitud fins que es resol és ara de 421 dies. Si bé a Catalunya l’endarreriment mitjà és encara més alt, de 580 dies. Actualment són 397.000 persones les que esperen per algun procediment, ja sigui de valoració, prestacions econòmiques, d’atenció domiciliària, centre de dia, o residencial. El finançament és del 27% del govern central (2.354 M) i la resta dels governs autonòmics, dels quals en depèn l’execució dels programes d’atenció.

El reconeixement real dels drets continguts en la llei de dependència continua essent un repte, malgrat el pla de xoc i l’augment de pressupost que es va posar en marxa durant l’etapa de pandèmia. La reducció de la burocràcia, en primer lloc, i la minoració, en conseqüència, de les llistes d’espera, seria la primera mesura que ens indicaria que estem progressant.

L’augment de places residencials i de centres de dia, així com de les prestacions econòmiques per “cuidados” familiars, que continuen essent “insuficients” -tal com denuncien des de l’associació de gerents i directors de serveis socials, que ens n’han facilitat les dades- seria l’altre principal factor a tenir en compte.

A la tristesa de perdre un ésser estimat, s’hi suma massa sovint la indignació de no haver estat atesa la persona com tenia dret a ser-ho. Resta molt de camí per córrer. I el temps apreta.