DISSABTE, 21 DE MAIG DE 2022

La combinació explosiva de la crisi de la covid-19, les guerres i el canvi climàtic van provocar, el 2021, que la quantitat de persones en situació d’inseguretat alimentària aguda, s’elevés, al món, a 193 milions, en 53 països. Xifra esfereïdora, que augmenta en 40 milions més el nombre de persones que ja patien inseguretat alimentària aguda el 2020.

La guerra és, sense cap mena de dubte, una de les causes més determinants de la fam al món. Solament sis països en conflicte bèl·lic representen el 80% de la inseguretat alimentària aguda. Es tracta de la República Democràtica del Congo, Afganistan, Etiòpia, Sudan, Síria i Nigèria. Les pitjors crisis nutricionals s’han viscut en aquest països, juntament al Iemen, Sudan del Sud, Pakistan i Haití.

Són dades que revel·la la xarxa global contra Crisis alimentàries de la FAO i el Programa Mundial d’Aliments, entre altres autors de l’Informe Global sobre Crisis Alimentàries 2021, publicat aquest mes. En ell s’hi remarca que en aquests 10 territoris hi ha 134 milions d’éssers humans “patint una fam tan severa que representa una amenaça immediata per al sosteniment i la vida de les persones i que amenaça en deixar-les caure cap a la fam i la mort generalitzades”.

L’informe no recull les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, que va esclatar el 24 de febrer, però adverteix que aquest conflicte “està ja tenint impactes devastadors” per a la fam al món. Pensem en països que obtenen quasi la totalitat del seu blat de Rússia o d’Ucraïna, un subministrament que s’ha vist ara interromput.

La guerra a Ucraïna també ens està canviant la vida a tota Europa. Una estratègia comuna dels països que formen la Unió està obligant-los a afrontar els seus efectes, i els de la pandèmia, de manera comuna. La Unió està cercant consensos entre els seus estats membres per augmentar les competències, tant en l’àmbit de la seguretat i la defensa compartida com en el de la salut o l’energia. I en la possibilitat d’habilitar majories qualificades en assumptes tan sensibles com la fiscalitat.

A Espanya s’ha disparat la despesa pública de forma extraordinària, com a conseqüència de les successives crisis. Amb l’Actualització del Programa d’Estabilitat 2022-2025, enviat a Brussel·les, l’estat espanyol implementa diferents mesures per mitigar els efectes de la guerra a Ucraïna, que pugen a 16.000 milions d’euros. Inclouen la bonificació dels vint cèntims en el preu dels carburants, l’augment del 15% en l’import de l’Ingrés Mínim Vital, l’ampliació dels beneficiaris de bo elèctric en 600.000 persones, la reducció dels càrrecs en la tarifa d’electricitat en un 55% i extensió de la rebaixa de l’IVA al 10% i de l’Impost especial d’electricitat al 0,5%, entre d’altres.

La guerra a Ucraïna ha comportat a més a més altres despeses, com els 1.200 milions per atendre refugiats o l’augment de la despesa en defensa per a assolir el compromís marcat per l’OTAN del 2% del PIB al 2030; despeses que només es poden assumir amb impostos o amb deute públic, que es troba per damunt del 115% del PIB.

La fam, les guerres, les pandèmies i el canvi climàtic ens afecten a tots. És clar que a uns més que als altres. Com va escriure Tolstói, a Anna Karenina: «Totes les famílies felices s’assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera».