DISSABTE, 28 DE MAIG DE 2022

Maria Nicolau és la cuinera que ha publicat el llibre Cuina! O barbàrie, molt llegit les darreres setmanes, i que ens repta a cuinar, sempre amb bon humor i entusiasme. Ens diu que “estem anestesiats” i que “hem donat la cuina per perduda durant molt de temps”. Ens proposa de “fer el de tota la vida abans de que tots plegats perdéssim l’oremus”. La Maria ens diu que “tenim més receptes que  mai i que cuinem menys que mai”.

El que ens exposa en el seu llibre ens porta a la reflexió sobre la revolució gastronòmica que s’ha produït al país en les darreres dècades. Els mitjans han parlat molt dels grans cuiners i dels restaurants top. En canvi han parlat poc de la cuina habitual a la qual accedeix la majoria de la població: la cuina de casa. L’obra de la cuinera de la Garriga ens ajuda a deixar-nos de precuinats i a cuinar més i millor a casa.

No és casual que qui faci aquest plantejament sigui una dona i que consideri que “no ens falta temps” per cuinar, sinó que el que cal és “tenir rebost”, optant per disposar a casa productes de temporada i de proximitat, amb els que improvisar àpats, segons allò que siguem capaços de crear amb el que disposem.

Recentment també, la presidenta de l’Associació de dones Directives i empresàries, Irene Navarro, deia, en relació a les dones que dirigeixen, -i Maria Nicolau comanda el restaurant Ferrer de Tall, a Vilanova de Sau- que:  “Per regla general, l’home se n’enduu la fama i la dona carda la llana, per això cal que es visibilitzi el compromís, la responsabilitat i el rigor en el treball que generalment caracteritza les dones que arriben a dirigir”. 

Navarro es referia a les mesures que ha pres el govern per intentar posar en relleu les tasques invisibles que acostumen a assumir les dones a les empreses, ja que fa unes setmanes ha entrat en funcionament una eina normativa que permet que, a l’hora d’establir salaris o remuneracions, es corregeixin aquestes desigualtats. Sabem que les dones dediquen 200 hores més l’any a funcions necessàries però no remunerades, que els seus companys, segons diversos estudis, com el del Club del No. 

Tot això ve a compte de que, paradoxalment, qui ens parla d’un nou canvi en la manera d’enfocar la cuina de casa és una dona; mentre que la major part dels cuiners, autors i comunicadors, que han tingut presència als mitjans durant les darreres dècades, han estat més aviat homes, amb excepcions rellevants. 

Això ens mostra de nou que cal visibilitzar els esforços i les tasques de servei que assumeixen , encara majoritàriament les dones, en la major part d’organitzacions i també en les cases, i en particular a la cuina. 

Cuina! O barbàrie (Ara Llibres). Certament cal tornar a la cuina d’aprofitament. Revolució gastronòmica? Sí, és clar, però amb igualtat en les tasques de servei tan a les empreses com a les cases i a les cuines. El contrari és barbàrie.